Vista de Mollerussa el dia 9 d'octubre de 1668. Aquarel·la original del pintor Pier Maria Baldi, qui va acompanyar, en el seu viatge per la Península Ibèrica, el Príncep Cosme de Mèdicis, avui conservada a la biblioteca de Florència.

MOLLERUSSA, Capital de comarca. El seu nucli tradicional conserva en part l'estructura de l'antiga vilaclosa, amb la plaça Major al centre, on hi ha una petita Capella de Sant Isidori (segle XVI), la plaça de l'Ajuntament i l'Església de Sant Jaume (1950), obra de maó vist, d'I. Puig i Boada, amb esvelt campanar exempt.

L'eixample modern estigué inicialment limitat per la via del ferrocarril de la línia Lleida-Barcelona, via Manresa, així com també pel Canal d'Urgell, però l'augment demogràfic ha ultrapassat aquestes barreres.

La població té el seu origen en un hostal o casa de parades al camí reial de Barcelona a Lleida, reglamentat ja en temps de Jaume I, i estigué sota els dominis dels Olzinelles (des dels segles XVII marquesos d'Alfarràs), que hi tingueren una casa forta.

L'arribada del ferrocarril (1861) i la seva situació central respecte al Pla d'Urgell feren de la població seu de l'administració del nou Canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis.La Fira de Sant Josep es remunta al 1872 i també el mercat del dimecres.

Pels motius del creixement de població, expansió urbanística, desenvolupament industrial i de comerç, riquesa agrícola i l'òptima posició geogràfica, l'any 1975 li fou concedit el títol de "Ciutat" al municipi, d'acord amb el Real Decreto 1082 de 24 d'abril.