Sílvia Torres

Marc Solsona agraeix les inversions de la Generalitat i el Govern de l’Estat, que s’afegeixen a l’ajut de la Diputació de Lleida i que han fet possible “el millor Recinte Firal de la nostra història”

 

 

La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, ha presidit aquest matí l’acte inaugural de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa, el qual ha tingut lloc al Teatre L’Amistat. En el seu discurs inaugural, la consellera ha destacat que “cap esdeveniment firal pot aspirar a arribar a les 150 edicions sense demostrar una gran capacitat d’adaptació que el continuï fent rellevant i interessant al llarg dels anys”, aquesta adaptació, segons la consellera, ha estat una de les grans qualitats d’un certamen que “s’ha convertit en una de les millors fires del sector”.

 

L’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de Fira Mollerussa, Marc Solsona, també ha aprofitat la presència de la consellera per agrair-li la inversió de 250.000 euros que ha fet la Generalitat de Catalunya, la qual, sumada a una altra partida de 100.000 euros provinent del Govern de l’Estat, han permès la remodelació del recinte firal i convertir-lo, segons ha declarat Solsona, “en el millor recinte firal de la nostra història”. Aquests ajusts s’han afegit al que any rere any aporta la Diputació de Lleida.

 

Sobre l’efemèride dels 150 anys de la Fira, l’alcalde ha apuntat que “fem 150 anys de fira perquè l’any 1862 es va regar la primera Finca del Canal d’Urgell i això va transformar les terres, els pobles, l’economia i la societat. Vertebrar el país vol dir apostar en tot el país i generar oportunitats i consensos arreu, més enllà de les grans ciutats”. Per això ha emplaçat als governs català i espanyol a mantenir el seu suport econòmic a la Fira “d’una manera o una altra”.

 

En relació amb aquestes paraules, la consellera Mas ha reafirmat la voluntat del Govern de la Generalitat de “governar per la Catalunya sencera” i continuar “invertint en infraestructures en les comarques que més pateixen els efectes de la despoblació i recolzar i atreure inversions privades que generin llocs de treball”.

 

Mas i Solsona també han celebrat que la Fira hagi pogut recuperar l’Aplec de joves al camp i, sobretot, la Borsa Interpirinenca de Cereals, ja que, tal com ha remarcat Mas, la seva importància és cabdal per un sector que viu un moment d’incertesa a causa de la guerra d’Ucraïna, pel fet que el 60% de les importacions de blat de moro a Catalunya provenien d’aquest país, fet que ha suposat un fort impacte per aquestes empreses. En aquest sentit, Mas ha volgut reafirmar el suport del Govern al sector agrícola i ha recordat que els nous pressupostos de la Generalitat preveuen un augment del 20% de la inversió en el sector primari.

 

Per finalitzar la seva intervenció, Marc Solsona ha agraït al director de l’ens firal, Xavier Roure, i a tot el comitè organitzador de Fira Mollerussa la seva tasca per dur a terme el certamen, i també a tota la població i comerciants de la ciutat per afrontar amb una actitud còmplice i col·laboradora els inconvenients que suposa celebrar l’única fira professional que es fa dins un entorn urbà.

 

Després de l’acte, les autoritats han fet un recorregut pel Recinte Exterior de la Fira de Sant Josep, pel Saló de l’Automòbil, que celebra la 42a edició, i pels Pavellons Firals.

 

 

La Generalitat augmenta un 32% el pressupost destinat al Pa d’Urgell

 

Durant la seva visita a Mollerussa, la consellera d’Economia i Hisenda ha explicat que, en els recentment aprovats pressupostos de la Generalitat, les inversions previstes a la comarca del Pla d’Urgell s’han vist augmentades un 32% respecte a l’any passat.

 

En el cas de Mollerussa, a més, s’han fet importants inversions com la construcció del nou CUAP, la nova comissaria de Mossos d’Esquadra o les obres a l’Institut terres de Ponent o al mateix recinte de Fira de Mollerussa.

 

Mas també ha recordat que a la vegueria de Lleida han arribat 83 milions d’euros dels fons Next Generation (un 5% del total de Catalunya), un 41% dels quals han anat als ens locals. Per això ha declarat que “tenim una oportunitat històrica que hem de saber aprofitar”.

 

La Fira de Sant Josep augmenta un 24% el seu nombre d’expositors

 

La 149a Fira de Sant Josep ha obert portes amb un augment del 24% pel que fa a expositors, amb 253 en total, i un 30% en superfície neta ocupada, arribant gairebé als 22.000 m², respecte de les xifres de l’any passat.

 

• l’Alcalde i president de la Fira de Mollerussa, Marc Solsona, destaca que les bones xifres d’aquesta edició són fruit dels esforços per mantenir la fira durant la pandèmia
• El certamen recupera el Sopar de l’Expositor i també és l’escenari de quinze jornades tècniques

 

 

La 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa, que tindrà lloc els dies 17, 18 i 19 de març, tindrà 253 expositors, repartits entre els 21.923 m² que ocuparan aquest any la Fira Catalana de Maquinària Agrícola i el Saló de l’Automòbil. Aquestes dades suposen un augment del 24% pel que fa a nombre d’expositors i una ampliació del 30% de la superfície respecte als valors de l’any passat.

 

L’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha destacat que aquestes bones xifres són el resultat de “l’aposta que l’Ajuntament i la Fira vam fer l’any 2021 per ser la primera fira professional que es feia des de l’inici la pandèmia, fet que va permetre fidelitzar molts expositors que en aquell moment “ho van veure com una oportunitat de mercat” i que ara segueixen confiant en la Fira de Sant Josep. Cal recordar que el certamen aquell any es va traslladar al mes de juny davant la incertesa de poder dur-la a terme.

 

Solsona ha fet aquestes declaracions durant la roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí a l’Ajuntament de Mollerussa, on ha estat acompanyat pel director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, el qual també ha detallat els actes, jornades i novetats d’aquesta cent cinquantena edició.

 

El tret de sortida serà divendres 17 de març, amb la Inauguració Oficial de la 150a Fira de Sant Josep, a càrrec del conseller de Treball i Empresa del Govern de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent. A partir d’aquí, començarà un cap de setmana on la capital del Pla d’Urgell no només acollirà la Fira Catalana de Maquinària Agrícola i el Saló de l’Automòbil, sinó que també serà l’escenari d’un ampli programa de jornades tècniques relacionades amb el sector de l’agricultura i on es tractaran temes com els sistemes de reg de precisió, les darreres novetats en maquinària, estudis sobre meteorologia o energies renovables, entre d’altres. En total, en el marc de la fira es duran a terme una quinzena de sessions formatives.

 

Durant la tarda de dissabte també tindrà lloc el Dia de la Comarca, amb la visita del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i, a les nou de la nit, el restaurant Resquitx acollirà el Sopar de l’Expositor, que es torna a celebrar per primer cop d’ençà de la pandèmia i estarà presidit pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn.

 

El Sopar també servirà per fer l’entrega dels Premis de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials. Aquests guardons arriben enguany a l’edició 43 i tenen com a objectiu reconèixer les novetats tècniques exposades en el marc de la Fira de Sant Josep.

 

Finalment, diumenge 19 de març a les 6 de la tarda, tindrà lloc la Cloenda Oficial, a càrrec de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació o Agenda Rural del Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

Una de les novetats més destacades de la present edició també serà la distribució de l’espai d’exposició. Darrere dels Pavellons Firals s’ha adequat una esplanada de 19.000 metres quadrats, dels quals 9.000 són nets, on s’ubicaran els expositors de maquinària agrícola i els concessionaris dels tractors, un sector, aquest últim, que no hi és al certamen des del 2019. Segons ha explicat Xavier Roure, aquest canvi està encarat a satisfer les demandes d’una part de les firmes expositores, les quals es trobaven amb problemes d’espai i mobilitat a la seva antiga ubicació, mentre que la nova permetrà que algunes empreses arribin a tenir fins a 800 metres quadrats d’exposició.

 

A més, tal com ha explicat Roure, s’han fet diverses ampliacions i millores al Recinte Firal, com la instal·lació de 6 desfibril·ladors o la millora de la connexió wifi a tot el recinte.

 

L’entrada a la Fira de Sant Josep, fins ara situada al final de l’avinguda de la Pau, també es trasllada davant d’aquesta esplanada, al carrer d’Ermengol V.

 

També creix l’espai del Saló de l’Automòbil, situat al Recinte de les Piscines, a conseqüència de les obres de cobriment d’una de les piscines i l’antiga bassa dels ànecs, cosa que ha permès ampliar aquest espai en 1.000 m².

 

D’altra banda, per tal de facilitar la mobilitat i l’aparcament de visitants i expositors, s’han habilitat 5.000 places d’aparcament, distribuïdes en diferents pàrquings habilitats amb motiu de la fira (carrer Ricard Vinyes, carrer Ivars d’Urgell, carrer Josep Irla i Ronda de Ponent) així com pel que fa a la resa d’aparcaments públics disponibles tot l’any.

 

Com en cada convocatòria els diferents cossos de seguretat (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, Creu Roja, SEM i Bombers) així com una empresa privada coordinaran el tema de seguretat de la fira.

 

Finalment, el Recinte Firal estarà tancat tot el dia des del dimecres dia 13 fins al dia 21 de març. Només s’obrirà a la nit la rotonda de la cruïlla de l’avinguda del Canal amb la carretera de Miralcamp. Recordar que la rotonda del camí d’Arbeca no es veurà afectada enguany per la fira.

 

• El Teatre L’Amistat ha acollit aquest un acte institucional en què s’ha presentat el llibre ‘150 anys de Sant Josep. Les veus d’una fira’, obra del periodista Oriol Bosch; el documental ‘Passat, present i futur de Sant Josep, la història de 150 anys de la fira’, a càrrec de Mollerussa Televisió, i el reconeixement a exalcaldes, exdirectors i expresidents de la Diputació de Lleida dels darrers vint-i-cinc anys

 

 

Esdeveniment extraordinari, fita històrica, aparador, oportunitat o resiliència són només alguns dels vocables que aquest matí s’han sentit en l’acte institucional organitzat per Fira de Mollerussa al Teatre L’Amistat amb motiu de la celebració, del 17 al 19 de març, de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa. L’acte, commemoratiu i avantsala del certamen, com ha definit el director de l’ens firal, Xavier Roure, ha servit per retre un homenatge a moltes persones que han estat testimoni de l’evolució de la fira en els darrers cinquanta anys.

 

La confluència de la construcció del Canal d’Urgell, l’arribada del ferrocarril a Mollerussa i, uns anys més tard, la demanda ciutadana, el 1872, de celebrar dues fires a la ciutat, ha estat reiterada en diferents ocasions al llarg del matí també com els tres elements que van canviar la història de Mollerussa.

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, qui ha presidit la convocatòria, ha destacat “els efectes importantíssims” d’aquest certamen per a la ciutat de Mollerussa, el Pla d’Urgell i “en conjunt, per a tots els àmbits i sectors de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, i per tot Catalunya”. Així mateix, s’ha referit a la seva professionalització, modernització i saber adaptar-se a una realitat econòmica canviant. Talarn ha parlat de fita històrica i de la resiliència històrica de la Fira de Sant Josep, continuant esdevenint avui “motor econòmic imprescindible”, generant riquesa i desenvolupament industrial i comercial.

 

Per la seva part, l’alcalde i president de l’ens firal, Mar Solsona, ha definit l’acte d’aquest diumenge d’extraordinari, alhora que s’ha referit a “l’aposta esperançada amb la fira” que ha fet aquests dotze anys al davant de l’ajuntament. “Hem vist la fira com a aquella oportunitat per fer més, per ser més que els altres, per poder competir i poder ressituar-nos en el temps”, ha afegit.

 

Solsona ha volgut definir Fira de Mollerussa mitjançant les quatre lletres de la paraula “fira”. Així, en primer lloc, ha parlat de fortalesa en l’àmbit d’idea firal, impacte territorial i de generador d’iniciativa i de riquesa. En segon lloc, amb la “i” ha incidit en la il·lusió amb què els mollerussencs la viuen, remarcant el fet que es tracta de “l’única fira professional en una trama urbana”. Ha continuat amb la “r” de resistència i capacitat d’adaptació a les demandes dels expositors i del mercat, en tant que, finalment, la “a”, ha dit, es refereix a l’ambició, positiva i sense límits, sense la qual “no es pot arribar a cent cinquanta anys”.

 

L’alcalde ha ressaltat també que l’entitat firal  “s’ha mogut sempre per allò que toca fer i no per allò que, potser, no convindria fer”, alhora que ha posat en valor les persones que l’han precedit en el càrrec i ha parlat de continuïtat històrica “posant la fira sempre per davant i per damunt de tot i de tothom”.

 

A les 12 del migdia, el director Xavier Roure obria el programa de l’acte amb una salutació en què ha fet referència als seus dotze anys formant part de l’ens firal, primer dins del comitè organitzador, després com a vicepresident i, des del juliol del 2019, com a director. En la seva intervenció ha fet repàs dels darrers quatre anys, definint cadascun d’ells amb una paraula. Així, del 2020 ha dit que va l’any del “desencís” amb la pandèmia i la cancel·lació de la fira quan ja estava muntada; del 2021 ha assenyalat la “incertesa”, amb moments molt durs i en què es va haver d’ajornar la Fira de Sant Josep al mes de juny; del 2022 ha destacat la “transparència” per tal de recuperar la confiança dels expositors, i del 2023 “el canvi” per encarar els projectes de futur.

 

El documental Passat, present i futur de Sant Josep, la història de 150 anys de la fira, encarregat a Mollerussa Televisió i realitzat per Miquel Àngel Daviu i Nil Ortiz, ha apropat l’evolució històrica del certamen mitjançant el  testimoni d’un bon nombre d’expositors així com d’entrevistes a l’alcalde i el director i del relat històric de geògraf i historiador, Ignasi Aldomà. En la presentació del vídeo, Daviu ha volgut agrair les imatges del cineasta local, Ramon Monfà dels anys 60 per la seva gran aportació al documental, així com la col·laboració també de Tv3, Lleida Televisió i Mollerussa Televisió, a més de firmes de fotografia com Calafell i Defoto, i de particulars.

 

El segon projecte dut a terme amb motiu de l’efemèride ha estat el llibre 150 anys de Sant Josep. Les veus d’una fira, a càrrec del periodista mollerussenc Oriol Bosch, delegat a Lleida de l’Agència Catalana de Notícies, qui ha comptat amb la col·laboració de la també periodista i mollerussenca Helena Culleré, cap de Comarques del diari Segre. L’obra té com a prologuista, a  la vicedirectora del diari Segre, la periodista Anna Gómez.

 

En les entrevistes que la periodista i conductora de l’acte d’aquest matí, Núria Sirvent, ha realitzat per introduir el llibre, l’autor, Oriol Bosch, ha assenyalat que el propòsit era “buscar el testimoni de primera ma d’aquelles persones que en els últims anys cinquanta anys han format part de l’engranatge d’aquesta gran fira”, mentre que la col·laborada Helena Culleré ha indicat que també s’ha tractat del vincle personal d’aquestes 23 persones (alcaldes, directors, membres de comitès i auxiliars de fira) amb la fira.

 

Per la seva part, la periodista Anna Gómez s’ha referit a la vinculació de Mollerussa amb el desenvolupament de la Fira de Sant Josep i de la connexió, al llarg de les diferents etapes de la vida, dels ciutadans i ciutadanes amb el certamen.

 

L’acte previ a la celebració de la 150 Fira de Sant Josep del 17 al 19 de març ha finalitzat amb un aperitiu al hall del Teatre de L’Amistat.

 

 

• La remodelació del recinte firal per afavorir-ne la professionalització en motiva el trasllat a una finca a la zona de la Ronda de Ponent

 

Una vuitantena d’atraccions complementàries animaran de nou la Fira de Sant Josep, que tindrà lloc a Mollerussa del 17 al 19 de març. L’oferta lúdica  enguany, però, canvia d’ubicació i es trasllada en uns terrenys a la zona de la Ronda Ponent, darrera de l’escola Ignasi Peraire, degut a la remodelació general del recinte firal de la zona de darrera dels Pavellons Firals que acollirà el Saló del Tractor i exposició de maquinària agrícola.

 

D’aquesta manera, el nou recinte seguirà comptant amb prop de mig centenar d’atraccions com llits elàstics, motos, pistes d’autos de xoc, toros mecànics o inflables, entre altres. Pel que fa a les casetes, n’hi ha una quarantena entre tómboles, xurreries, tir, curses de camells, pesca d’ànecs o la de videojocs. A més a més, també es podrà gaudir de diferents zones de restauració.

 

Una quarantena de parades al mercadet d’artesania del carrer d’Arbeca

 

Així mateix, el carrer d’Arbeca tornarà a acollir el mercadet amb l’objectiu de comunicar la zona del recinte firal amb el centre comercial de la ciutat. En aquest cas, el mercadet, que obrirà portes el divendres dia 17 al matí, comptarà amb una quarantena de parades amb diferents productes d’artesania o roba, entre altres. Per permetre en cas que fos necessari el pas de vehicles d’emergència en aquesta zona, la Policia Local invertirà el sentit de circulació al carrer de Joaquima de Vedruna i al carrer d’Àngel Rosell es prohibirà l’estacionament en una banda de via.  Així mateix, el carrer de Ferran Puig també quedarà tallat i només es permetrà l’accés als vehicles autoritzats.

 

D’altra banda, el mercat setmanal que es duu a terme cada dimecres es manté el dia 15 excepte  en el tram de l’avinguda del Canal que va des de l’Escola Municipal de Música fins al carrer Domènec Cardenal.

 

La convocatòria ha aplegat una setantena de participants en el Centre Cultural de Mollerussa

 

 

Una setantena de professionals han assistit aquest matí a la XXII Jornada intercomarcal sobre el cultiu del panís que s’ha portat a terme al Centre Cultural de Mollerussa i ha obert, juntament amb la 7a Trobada Empresarial sobre Transformació Digital, el programa formatiu de la 150 Fira de Sant Josep, que se celebrarà del 17 al 19 de març. El director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, ha donat la benvinguda als participants de la sessió, la qual s’ha centrat en el context de la sequera d’enguany i les previsions per a aquest estiu.

 

“És un any especial”, ha assenyalat Josep Anton Betbesé, de l’IRTA, qui ha explicat que ja d’entrada més de la meitat de la superfície destinada anys anteriors al cultiu del panís a les comarques lleidatanes, enguany ja s’han sembrat amb cultius d’hivern com el blat o l’ordi. “En moltes zones no sabem si es podrà regar el panís aquest estiu o no”, ha afegit Betbesé. Davant aquesta incertesa, la jornada d’avui ha servit per abordar qüestions com “si fent cicles més llargs o més curts del panís podem arribar a salvar la sequera, si podem fer panís o no, si arribem a tenir restriccions importants al juliol i a l’agost i quins cultius d’estiu podrien ser més resistents a la sequera i que poguessin substituir al panís com poden ser el gira-sol, el sorgo o la soja”.

 

El cultiu del panís ocupava en anys anteriors, fins i tot l’any passat va augmentar, de l’ordre de quaranta mil hectàrees a les comarques lleidatanes, una superfície que enguany ja s’ha reduït en més del 50% optant per cultius d’hivern i que encara ho pot fer més en cas de substituir el panís per altres cultius d’estiu.

 

Aquesta reducció podria significar una disminució de la renda dels agricultors de cultius extensius en ser Lleida una zona molt rellevant de producció del panís i en ser, aquest i en cas que funcioni bé, un cultiu més rendible que els d’hivern, segons  ha explicat Betbesé, qui afegeix que el context de canvi climàtic preveu que cada vegada hi hagi més episodis de sequera.

 

A més d’aquesta problemàtica, la jornada ha estat el marc també d’altres assumptes sobre aquest cultiu com són la normativa sobre usos de productes fitosanitaris, la plaga de la diabrotica i la presentació de resultats d’experimentació amb noves varietats, tant de panís com de soja.