Segle XX
C/ Prat de la Riba, 6-10
Cal Duch és un edifici de caire residencial i s’estima la seva construcció en el període comprés entre el 1911 i el 1929. El seu estil purista es pot establir dins del corrent noucentista, on l’arquitectura retorna cap a formes clàssiques amb els ideals i l’impuls establert per Eugeni d’Ors en aquests anys.
Era un habitatge unifamiliar propietat de Jaume Duch i Isabel Farran, família influent en la seva època, que es dedicaven a l’elaboració i comerç de vi, així com a destil·lar alcohol.
Té planta rectangular amb teulada a tres aigües i consta de planta baixa, pis i golfes, les façanes presenten una composició simètrica marcada pel ritme regular de les obertures, i una ornamentació amb esgrafiats de tipus floral a la motllura que envolta els finestrals i també es poden observar sota del ràfec de la teulada. Com a elements ornamentals cal destacar les crestes de la vora de la teulada, de la cornisa, els finestrals i els reixats en les marquesines de les portes, balconades, fanals, portes d’accés, baranes interiors i en les reixes que l’envolten. L’edifici conserva l’elegància, l’ordre i la simetria que marca el seu estil.
La casa es va convertir en hotel entre els anys 70 i 80, durant aquest temps es va conservar l’actual edifici que es va envoltar d’un altre d’estil totalment diferent, on es van construir habitacions i serveis per donar estada als clients que arribaven a l’hotel.
L’interior del xalet va conservar el mobiliari de l’època mentre va funcionar com a hotel mantenint estructuralment les dues plantes i les golfes. Per la planta baixa s’accedeix al jardí, comprèn la recepció, un elegant “hall” amb mobiliari d’època i les escales d’accés al primer pis on hi ha tres habitacions i un bany. Tot i les reformes, en aquest edifici s’ha intentat conservar al màxim la distribució original de l’habitatge, la marca de torre o xalet luxós.
Un cop l’hotel va aturar el funcionament, l’edifici va acollir un museu d’art al qual va succeir una escola pública que va tancar les seves portes el dia 30 de juny d’aquest 2014.
Tot i els canvis que ha sofert i els diferents serveis que ha prestat l’edifici, l’estructura i la distribució s’han anat conservant fins avui; encara es poden observar perfectament els mosaics en els terres i les motllures de fusta en vestiments i parets, així com algun vitrall.
Per saber-ne més:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mollerussa. Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Mollerussa.Desembre 2008 .
Cal Duc. https://www.mollerussa.cat/public/1/docs/D06_FITXES_19_cal_duc.pdf
CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Àngel. POLO SILVESTRE, Miquel. RIPOLL BALLESTÉ, Josep. Història gràfica de Mollerussa. Mollerussa: Ajuntament de Mollerussa,2004. Pàg. 145.
DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL. Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les Garrigues . El Pla d’Urgell. Barcelona: Departament de Cultura, 1999. Pàg. 186.
YEGUAS GASSÓ, Joan. Mollerussa. Valls: Edicions Cossetània. Col·lecció La Creu de Terme, 2003. Pàg. 78.