L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha clausurat avui, 10 de maig, el IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, que s’ha realitzat a Mollerussa des del passat divendres dia 8. Més d’un centenar d’escriptors i experts, entre ponents i assistents, han debatut durant tres dies els reptes de futur de la literatura infantil i juvenil i han denunciat la falta d’atenció que rep des dels mitjans de comunicació, així com la disminució de la qualitat literària en algunes de les publicacions.
Entre els reptes més immediats, destaca la necessitat d’aprofitar les noves tecnologies perquè la literatura arribi als infants i als joves; així, el Congrés ha tractat temes com la renovació que han d’assumir les editorials per a adaptar-se al llibre digital o a la difusió a través d’Internet. Una de les reclamacions dels escriptors ha estat la presència als mitjans de comunicació de la literatura infantil i juvenil i, en el camp de l’audiovisual, han demanat que Televisió de Catalunya aposti per creacions d’autors catalans. Un altre dels punts tractats a la trobada ha estat l’abundància de llibres de literatura infantil i juvenil, que, tot i ser una dada positiva, provoca una reducció de la qualitat literària dels llibres adreçats als més petits, en un fenomen que alguns escriptors han qualificat de mediàtic i no literari. El Congrés de Mollerussa ha servit per exposar totes aquestes problemàtiques i debatre quin és el camí que s’ha de seguir per a corregir i millorar el sector.
La llengua i els models escrits i orals
“Els escriptors són els últims mestres de llengua que queden a la societat”, afirmava en la seva conferència Miquel Desclot, dissabte 9 de maig. I reclamava a tots els escriptors que “la llengua no es democratitza rebaixant-ne la qualitat”. Desclot va defensar que cada escriptor crea el seu propi llenguatge, però que aquest no es pot rebaixar en la literatura infantil i juvenil, així com tampoc es pot alterar el sentit de la seva feina, tot i que els models canviïn. En aquest sentit, va opinar que l’escriptor, en el cas de Catalunya, no s’ha d’adaptar a la llengua que es parla, sinó que la de redreçar, ja que es tracta d’una situació clara de substitució lingüística.
Desclot va participar també a la taula rodona següent, “Entorn dels models escrits i orals de la Literatura Infantil i Juvenil”, juntament amb Pep Molist, Enric Gomà i Lluís Comes. Entre d’altres qüestions, els ponents van parlar de la necessitat de fer arribar bona literatura als joves i als infants i de la dependència que té aquest tipus de literatura dels mediadors, ja siguin les escoles o els pares, que acostumen a “filtrar” el que els nens llegeixen, ja que falten hàbits i espais perquè els nois i noies puguin escollir lliurament els llibres que volen.
Teatre, audiovisual, musical
No només s‘ha parlat de llibres al Congrés, sinó que també s’ha fet referència a altres llenguatges de la literatura infantil i juvenil, com el teatre, les titelles, l’audiovisual o el musical. En una taula rodona celebrada avui, 10 de maig, que ha despertat una gran participació per part del públic, el narrador de contes Pep Tort, la directora escènica Anna Llopart, el guionista i realitzador Josep Maria Vidal i el dramaturg i escenògraf Joan Andreu Vallvé, han exposat alguns dels reptes i dels problemes de la literatura infantil i juvenil en aquests terrenys. Entre les qüestions que han sortit, cal destacar la necessitat d’anar més enllà dels tòpics actuals que dominen els programes infantils i el teatre per a nens, com els colors cridaners, la sobreactuació dels actors o els arguments sempre còmics; també s’ha denunciat la poca consideració per part de Televisió de Catalunya per les creacions catalanes i el fet que avui dia tots els nens de tot el món veuen els mateixos programes infantils. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana s’ha compromès a instar a aquesta entitat a apostar per les creacions d’autors catalans.
La situació i els reptes a la resta de llengües de l’Estat
El IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil ha comptat també amb la presència d’un escriptor en llengua gallega, Xabier P. DoCampo, un en llengua basca, Juan Kruz Igerabide, i un altre en llengua castellana, Antonio Ventura, per a explicar quina és la situació a la resta de llengües de l’Estat. Ventura ha parlat d’un “fenomen editorial mediàtic, però no literari” i de la poca qualitat de la majoria de llibres. DoCampo, per la seva banda, ha afirmat que no es pot deslligar la literatura amb la llengua i ha advertit que Galícia passa per una situació molt desfavorable, ja que “existeix un moviment que està agafant força contrari a la literatura en gallec, sobretot a la literatura infantil i juvenil, perquè és la que arriba als nens”. Pel que fa a Juan Kruz, ha llençat un repte: “repto la literatura infantil basca a que no sigui tan infantil ni mercantilista” y ha apostat per una literatura de qualitat.
L’escriptor català Josep-Francesc Delgado ha estat l’encarregat de tancar el Congrés, fent un repàs de tots els reptes plantejats durant els tres dies. Delgado ha dit que la recuperació de la literatura és una tasca que pertoca als autors, editors i mestres, i ha acabat fent la següent reflexió: “La literatura infantil i juvenil és invisible per als mitjans de comunicació, però ens tenim a nosaltres mateixos, i hem de tenir fe en nosaltres mateixos”.
