El Teatre L’Amistat de Mollerussa va acollir ahir al vespre la conferència inaugural del cicle organitzat per commemorar el Tricentenari, una conferència a càrrec de Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la mateixa universitat, que va anar desgranant davant un centenar de persones Les raons de la resistència de 1714. Albareda, que va ser presentat pel regidor de Cultura, Jordi Pérez, va explicar que bàsicament van ser tres les raons que van fer possible que davant l’assetjament de Barcelona per les tropes borbòniques, la ciutat encara continués defensant-se durant 13 mesos tot i no comptar amb cap ajuda externa ni d’anglesos ni d’holandesos. Així, segons Albareda, la defensa del model econòmic amb una burgesia pujant lluny del conformisme, la identificació amb les institucions polítiques que donaven veu i vot a totes les classes socials i l’esperança que els britànics assumirien els compromisos i acabarien ajudant-los van ser les tres principals raons d’aquesta resistència als Borbons que en vèncer van imposar una jerarquia militaritzada i van suprimir tots els sistemes de representació política.
L’historiador va fer una introducció a la situació política d’inicis del segle XVII a Catalunya i a Castella per tal d’explicar perquè es va arribar a la Guerra de Successió i perquè els catalans van apostar per l’arxiduc Carles enlloc de Felip V. Albareda va explicar les diferències quant a l’organització política entre Castella i la Corona d’Aragó i també va fer especial incís en la importància d’un model econòmic basat en l’exportació cap a Anglaterra i Holanda, una economia que beneficiava a bona part de la burgesia catalana i, fins i tot, a d’altres sectors socials. Segons la seva visió, els Decrets de Nova Planta, que van implantar l’absolutisme a la monarquia espanyola, “van ser un profund retrocés polític, un retrocés que durà fins el segle XIX” tot i l’eliminació de l’estructura política de la Corona d’Aragó l’economia va anar prosperant de nou però ho va fer “independentment dels Borbons” i no pas gràcies a ells, va concloure Albareda.
La conferència d’Albareda va anar precedida d’uns apunts històrics sobre com es vivia a Mollerussa a principis del segle XVIII, a càrrec d’Àlex Culleré, tècnic de la Regidoria de Cultura, el qual va fer menció al fet que Mollerussa a l’inici del segle XVIII era un poble d’un centenar d’habitants que formava part de la Vegueria de Tàrrega, estava emmurallat i tenia la porta d’entrada a la cruïlla entre la plaça Major i el carrer Arbeca, actual carrer Ferran Puig. Com a dada curiosa també es va destacar el paper de la Capella de Sant Isidori com a centre de reunió dels seus habitants per tal de discutir temes de govern de la ciutat.
La següent xerrada que formarà part del cicle tindrà lloc el 10 d’abril quan el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Josep Maria Solé i Sabaté, parlarà des de la seva vessant d’historiador sobre Catalunya: 1714-2014. El cicle el clourà el 8 de maig Jaume Barrull, professor titular d’història contemporània a la Universitat de Lleida, amb una xerrada que porta per títol L’11 de setembre: entre la memòria històrica i la construcció nacional.
