Eduard Roca

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha donat aquest matí la benvinguda als professionals presents en la XIX Jornada Fructícola que organitza l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) a les instal•lacions que tenen a la capital del Pla d’Urgell amb l’objectiu d’exposar els resultats dels diferents assajos que duu a terme aquest organisme en més de 1.600 varietats avaluades i aportar solucions als problemes que es presenten en el sector. La jornada, que ahir es va fer en llengua catalana i avui s’ha fet en castellà, reuneix 1.500 productors d’arreu de Catalunya i també de les comunitats properes durant els dos dies en que se celebra i esdevé un fòrum de debat del sector, tal i com a remarcat Solsona que ha assegurat que es tracta d’una “jornada ideal ja que combina la transferència de coneixement i tecnologia amb l’experimentació”. L’alcalde ha animat als professionals del sector agrícola a seguir innovant i a arriscar-se per ser més competitius sobre tot en moments com els actuals en que determinats condicionants com “el veto rus compliquen el dia a dia i provoquen angoixa per saber com afrontar el present i futur”.

Solsona ha compatit taula amb el subdirector general de Transferència i Innovació, Jaume Sió, i el director de l’IRTA a Lleida, Simó Alegre. Sió ha indicat que tot i que la campanya ha estat difícil cal fer un esforç per seguir millorant per tal de ser més competitius. En aquest sentit, ha assegurat que cal aconseguir la màxima producció per hectàrea i també apostar per la segmentació. En aquest sentit, s’ha referit a la necessitat d’augmentar l’activitat de les centrals per tal que no només treballin durant els mesos d’estiu sinó que ho puguin fer durant tot l’any amb una major diversificació del producte. Així mateix, també ha assegurat que cal incrementar la col•laboració entre els diferents agents que actuen en la posada al mercat del producte com són el productor, el distribuïdor i el consumidor final. Per la seva part, Alegre ha parlat de la tasca que es duu a terme en els 14 centres que l’IRTA té distribuïts a tota Catalunya sobretot pel que fa a la promoció de cultius alternatius per buscar sortides a la crisi, cultius que van des de la promoció de l’ametller com a les plantacions de pomeres en zones de muntanya. També ha incidit en la necessitat de buscar la manera d’incrementar l’exportació, motiu per al qual enguany la jornada ha comptat amb la presència del consultor tècnic Mauricio Frias, de Xile, un país que compta amb un mercat exportador que comercialitza fruita a països com al Xina aplicant tècniques innovadores perquè el producte arribi en condicions òptimes.
 

Mollerussa acull avui al Teatre L’Amistat les 5es Jornades d’Estudis Comarcals sobre el Pla d’Urgell, que organitzen conjuntament l’Ajuntament i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà amb l’objectiu de reunir investigadors de diferents àmbits i formació amb el públic interessat en les variades temàtiques que s’hi presenten totes en relació a la comarca. Les jornades, que enguany compten amb la presentació de 14 comunicacions d’àmbits diversos, han començat amb l’acte de benvinguda a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i Joan Yeguas, president de Mascançà, que ha precedit la ponència inaugural per part del catedràtic d’Universitat i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Gaspar Feliu, qui parlarà sobre El primer cadastre del Pla d’Urgell. Feliu ha explicat que l’origen de l’impost arran de la derrota de 1714 a mans de les tropes borbòniques i com es va implantar en el territori com una càrrega “depredadora i punitiva” que principalment gravava l’agricultura. Per aquest motiu, segons Feliu, el primer cadastre de la comarca, que data de 1718, posa de manifest que la base principal de l’economia catalana d’aleshores era l’agricultura, principalment la del cereal. Així doncs, ha dit, la plana d’Urgell era el “gran graner de Catalunya” i aquest primer document cadastral constata que el Pla “era més ric del que es considerava”.

Per la seva part, Solsona ha destacat la importància de realitzar aquetes jornades, el fruit de les quals es recollirà en el sisè número de la revista Mascançà, ja que demostren que “som més del que a vegades creiem que som” ja que “comptem amb un passat que ens ajuda a situar el present i a projectar el futur com a territori”. Per la seva part, Yeguas, que ha agraït l’acollida de l’ajuntament amfitrió en aquestes jornades que són itinerants per la comarca, ha afegit que confia que la jornada “aportarà nous coneixements sobre el territori i ajudarà a posar la plana en el mapa de Catalunya”.

Tot seguit s’aniran presentant les diferents ponències agrupades segons la temàtica. Així dins l’àmbit de les ciències naturals, Fermí Sort i David Guixé explicaran el Seguiment dels mamífers a l’estany d’Ivars i Vila-sana mentre que l’àmbit geogràfic, sociològic i pedagògic, Jordi Domingo farà un seguit de Reflexions al voltant de la societat del Pla d’Urgell, Olga Bernad presentarà La integració social de l’alumnat d’orígen estranger al Pla d’Urgell i Glòria Jové parlarà del Viatges escolars a través del temps a partir del quadern de rotació del mestre Pau Farrús.

Altres àmbits que també estaran representats seran l’arqueològic amb La correspondència de Josep Colominas i Agustí Duran relacionada amb l’excavació arqueològica del Tossal de les Tenalles (Sidamon) l’any 1915, a càrrec d’Ignasi Garcés, i Les excavacions dels anys 1973-1974 i 1980 al Tossal del Molinet (El Poal), per part d’Emili Junyent i Joan B. López Meción. Pel que fa a la història, les ponències presentades seran Repensar el pla de Mascançà islàmic, de Jesús Brufal; La repressió després de la guerra de Successió a la plana d’Urgell ( 1714-1725), d’Esteve Mestre, i El comandant Capell, de Felip Gallart i Vicenç Lladonosa. Pel que fa l’àmbit artístic, Joan Yeguas ha treballat en les Curiositats arquitectòniques d’època moderna al Pla d’Urgell i Maria Garganté ha investigat a Isidre Puig Boada i l’església parroquial de Mollerussa. També l’àmbit lingüístic hi té un protagonisme amb L’empremta d’Occitània a l’onomàstica del Mascançà, de Xavi Gutiérrez, La muerte està fuera: un guió cinematogràfic inèdit de Jaume Vila i Miquel Lladó, per part d’Eduard Batlle, i Maria Mercè Marçal i la poesia infantil: Bruixa de dol (1977-1979) i La germana, l’estrangera (1981-1984), de Moisés Selfa.