L’Ajuntament ajuda a reinserir 9 persones del Pla d’Urgell oferint-los pràctiques en tasques de jardineria i altres

  • Els participants inicien el seu treball avui, gràcies al conveni de col·laboració amb l’Associació Talma que promou la integració laboral

 

L’Ajuntament de Mollerussa compta al llarg d’un mes amb la col·laboració de 9 persones del Pla d’Urgell que participen d’un programa social de l’Associació Talma, ubicada a Juneda però amb desplegament a Mollerussa. Dels participants, tres fan tasques de suport a les escoles Pompeu Fabra, Ignasi Peraire i Les Arrels i la resta s’incorporen a les tasques de jardineria.

 

Per dur a terme la col·laboració, s’han signat un conveni amb aquesta entitat de servei i suport a les persones que té per objectiu afavorir la integració social i laboral dels participants del programa Mesures Actives Inserció Social (MAIS) que promou l’entitat, la qual des del 2020 compta amb col·laboració del consistori. L’objectiu és que aquestes persones puguin fer pràctiques en un entorn laboral real desenvolupant tasques que no requereixen ni qualificació ni titulació concretes.

 

La col·laboració s’ha iniciat avui amb el repartiment del material i la distribució de tasques entre els participants en les pràctiques, els qual a la via pública aniran identificats amb una armilla reflectant amb el logotip de l’Ajuntament de Mollerussa.

 

La biblioteca acull la presentació del llibre que recull la història dels presidiaris que van fer el túnel de Montclar

  • Obra de Felip Gallart i Vicent Lladonosa, posa nom i cognom als 284 reclusos que van deixar la vida en aquesta faraònica obra del segle XIX

 

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila ha acollit aquest dijous la presentació del llibre El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d’Urgell, signada a quatre mans per Felip Gallart i Vicent Lladonosa i amb pròleg del geògraf Ignasi Aldomà. El llibre posa nom i cognom als 284 reclusos que van deixar la vida en la construcció d’aquesta faraònica obra d’enginyeria del s. XIX que va transformar el paisatge de la terra coneguda com el Clot del Dimoni. “Som deutors d’aquesta gent que va vèncer el monstre de l’escassedat i la sequera”, ha afirmat Gallart,  i amb la informació detallada sobre els 1207 reclusos que el 1860 treballaven en l’obra, segons ha indicat Lladonosa, s’aporta rigor a la història.

 

La presentació ha comptat amb la participació de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha destacat la passió i la satisfacció dels autors per la seva contribució a la història “amb humilitat”, ajudant a entendre la transformació d’un territori explicant-ne “la cara B”. “Treball honest i rigorós” han estat els qualificatius que ha fet servir el prologuista, Ignasi Aldomà, per qualificar una obra que “presenta el moment històric i no renuncia a cap fon d’informació”. Per la serva banda, Jaume Suau, president del Centre de Recerques Mascançà del Pla d’Urgell, del qual són col·laboradors els dos autors, ha fet menció a “l’exhaustiu escorcoll d’extraordinari rigor documental” que és “aquest treball col·laboratiu que ha possibilitat donar veu als protagonistes de la construcció del túnel més llarg d’Europa durant un segle”.

 

L’obra, publicada per Pagès Editors i finançada per l’Ajuntament de Mollerussa, dibuixa la crònica de les obres de construcció del túnel de Montclar a través dels presidiaris que el van cavar i que n’esdevenen els protagonistes. En aquest sentit, la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, ha fet referència a la importància d’explicar la “història precisa, viva i convulsa” d’aquesta epopeia a través de la veu dels presidiaris que la van fer possible.

 

 

Cinc concerts promocionaran joves intèrprets de la mà de l’Associació de la Música al Teatre L’Amistat i Cal Jaques

  • El primer serà el 15 d’abril amb la doble actuació d’ Enric Moya al violí i Daria Piltyay acompanyant al piano i el pianista Oriol Alberich

 

Cinc concerts componen el programa del IV Cicle de Joves Intèrprets, organitzat per l’Associació de la Música en col·laboració amb l’Ajuntament de Mollerussa, que tindrà com a escenari el Teatre L’Amistat i Cal Jaques del 15 d’abril al 3 de juny. Ho han explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat de l’Esther Bosch, presidenta de l’Associació de la Música, i l’Antonio Aranda, membre de la junta, els quals han indicat que han volgut fer una programació variada i de qualitat que sigui atractiva per un públic amant de la música clàssica. La primera cita serà el pròxim 15 d’abril a les 7 de la tarda al Teatre L’Amistat amb una doble actuació: la d’Enric Moya al violí i amb l’acompanyament al piano de Daria Piltyay i la del pianista Oriol Masdeu.

 

L’objectiu d’aquest cicle és oferir als músics que estan en formació, sigui en un conservatori superior o cursant el sisè curs de Professional, la possibilitat que puguin ser protagonistes d’un concert amb públic amb la idea d’acostar la música clàssica al carrer i a la gent. Per aquest motiu, els mateixos músics seran els encàrrecs d’explicar les peces que interpretaran. Així mateix, amb l’objectiu de fer valdre l’art de fer música i denunciar la precarietat en aquest sector, els concerts seran de taquilla inversa per la qual cosa es destinarà una caixa perquè al final del concert els assistents paguin la seva entrada a criteri personal. Així mateix, també es donarà la possibilitat al públic de votar als músics de manera que el que obtingui més vots podrà tornar a actuar més endavant.

 

La programació sencera es pot consultar a www.musicamollerussa.cat

 

 

 

 

Tres joves de Mollerussa ideen el projecte ‘Maricón’ per combatre la discriminació a les aules i la LGTB-fòbia

  • Es tracta d’una dinàmica que ofereixen als centres escolars de Secundària per ajudar a reflexionar sobre les identitats sexuals

 

L’Oficina Jove ha acollit aquest matí la presentació del projecte Maricón, una iniciativa impulsada per tres joves de la ciutat amb un triple objectiu: ajudar a l’alumnat de Secundària a prendre consciència de la realitat existent al voltant de les identitats sexuals, trencar estereotips i combatre les conductes discriminatòries dins les aules.  Els promotors són la Joana Busto, la Maria Berengué i el Marc Clotet, els quals han articulat un taller que entrarà a formar part del catàleg de serveis que ofereix el Pla Educatiu d’Entorn de Mollerussa als centres escolars per ampliar la formació en diferents àmbits. Ho han explicat conjuntament amb l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i Raquel Pueyo, regidora de Joventut, departament que ha acompanyat aquesta iniciativa a través del Consell de Participació Adolescent i l’Oficina Jove juntament amb l’entitat Colors de Ponent i la regidoria d’Igualtat.

 

Maricón és una dinàmica d’una hora de durada en la qual les persones dinamitzadores són els joves que l’han pensada. L’objectiu és treballar diferents conceptes relacionals amb les identitats sexuals i les relacions socioafectives entre el jovent. Així, parlant sobre les conductes LGTB-fòbiques es vol ajudar a reflexionar entorn les discriminacions i els estereotips i oferir eines als joves per afavorir la seguretat en els entorns escolar i la possibilitat d’expressar-se lliurement.

 

El Marc, la Maria i la Joan han coincidit a assenyalar que entre el col·lectiu jove hi ha encara molt desconeixement sobre aquestes qüestions i veuen la necessitat que s’entengui millor per evitar situacions de discriminació a les aules, espais on encara, segons consideren, no estan prou tractades aquestes temàtiques. Han triat la paraula Maricón per batejar el seu projecte perquè consideren que s’usa amb molta impunitat i el que volen és aconseguir la reflexió per “posar fre a aquesta impunitat”.

 

Per la seva part, tant l’alcalde com la regidora de Joventut han destacat que, malgrat l’actualitat mediàtica de la temàtica, és un projecte que es porta treballant des de fa molts mesos d’una forma transversal i comptat amb la col·laboració entitats coneixedores de la problemàtica. Així mateix, han subratllat la importància que siguin els mateixos joves els que duguin a terme la dinàmica als instituts perquè “d’igual a igual, el missatge arriba millor”.

 

L’Ajuntament renova per vuitè any el segell de la UAB que reconeix una informació transparent al web municipal

  • L’alcalde ha recollit aquest tarda el guardó que distingeix el consistori per les bones pràctiques en afavorir la comunicació amb la ciutadania

 

L’Ajuntament ha superat en un 94% la puntuació requerida per obtenir el segell Infoparticipa a la Qualitat i la transparència en la comunicació pública local, un guardó que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a partir de les avaluacions que realitza als webs municipals el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB. L’acte de lliurament dels guardons, que el consistori renova per vuitè any,  ha tingut lloc aquesta tarda a la Sala d’Actes del Rectorat de la UAB, i l’alcalde, Marc Solsona, ha estat l’encarregat de recollir el guardó en nom de l’Ajuntament. Mollerussa és un dels cinc municipis de la demarcació de Lleida que compta amb aquesta distinció juntament amb Lleida capital, El Palau d’Anglesola, Les Borges Blanques i Solsona.

 

Amb aquest segell, que arriba a la 10a edició, la UAB reconeix les bones pràctiques d’ajuntaments, diputacions i consells comarcals per la informació publicada als webs municipals amb l’objectiu que la ciutadania tingui coneixement sobre qui són els representants polítics del seu municipi, com gestionen els recursos i quines formes de participació posen al seu abast. Per a l’edició d’enguany, la UAB ha tornat a fixar en 52 els indicadors a valorar, dels quals Mollerussa en compleix 49. No obstant això, alguns dels indicadors han estat modificats sota el criteri de pujar el nivell d’exigència en la qualitat de la informació, ja que no és suficient en què la informació es publiqui sinó que s’ha de poder trobar amb facilitat, estar actualitzada i ser comprensible.

 

 

Teresa Jordà qualifica els 150 anys de la Fira de Sant Josep com “una història increïble” i celebra que es consolidi com el certamen de referència a l’Estat

  • La Fira tanca amb 140.000 visitants i el 70% dels expositors diuen que repetiran l’edició vinent

 

  • L’alcalde i president de Fira Mollerussa, Marc Solsona, celebra la bona rebuda del nou recinte i agraeix la col·laboració de les institucions per fer-lo possible

 

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha estat l’encarregada de presidir la Cloenda Oficial de la 150a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, la qual s’ha celebrat durant els dies 17, 18 i 19 de març a la capital del Pla d’Urgell. Jordà ha qualificat aquests 150 anys com “una història increïble que va començar l’any 1872” i que amb el temps s’ha consolidat com “la fira de referència del sector agrícola a Catalunya i a l’Estat”.

 

L’alcalde i president de la Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha acompanyat a la consellera en la seva visita pel Recinte Firal i ha aprofitat per fer balanç de la present edició. Solsona ha reconegut que “el que més ens preocupava aquest any era saber com han rebut els expositors els canvis als Pavellons Firals i l’Esplanada de Ronda de Ponent”, per això s’ha mostrat satisfet en fer públic que “un 76% dels expositors dels pavellons i un 66% de les empreses de l’esplanada amb els tractors i la maquinària agrícola han valorat positivament les noves infraestructures de la Fira”.

 

A més, un 70% de les 253 empreses participants a la Fira ha assegurat que tornarà a repetir la seva presència de cara a la pròxima edició. Un 52% també explica que han satisfet les seves expectatives de negoci, mentre que entre el 20 i el 25% manifesten que estan pendents de tancar balanç i només un 7% considera que la seva experiència a la Fira ha estat negativa.

 

El president de la Fira ha celebrat aquestes dades de satisfacció, les quals, explica, també ajuden a fidelitzar els expositors: un 60% porten més de 10 anys venint i un 27% porta d’1 a 5 anys participant a la Fira. “Això vol dir que hi ha una base molt sòlida d’expositors i que, alhora, hi ha empreses que continuen apostant per la Fira perquè ho veuen com una bona oportunitat per als seus negocis”, ha declarat l’alcalde de la capital del Pla d’Urgell.

 

Enguany la Fira de Mollerussa ha estat visitada per prop de 140.000 persones (pràcticament les mateixes xifres de l’any passat, on va haver-hi 138.000 visitants), les quals s’han repartit al llarg d’un Recinte Firal recentment remodelat i que ha tingut una superfície de gairebé de 22.000 metres quadrats, un 30% més respecte a l’edició anterior. Segons Marc Solsona, això ha possibilitat que la Fira de Sant Josep hagi pogut celebrar el seu 150è aniversari amb “el millor Recinte Firal de la nostra història”, fet que ha volgut agrair al Departament d’Acció Climàtica, el qual ha aportat un ajut directe de 250.000 euros, que s’ha sumat a un altre de 100.000 del Ministeri d’Indústria i a la subvenció anual de la Diputació de Lleida, de 135.000 euros.

 

En aquest sentit, la consellera Teresa Jordà ha reconegut que “com a Govern no podem fer altra cosa que abraçar iniciatives com aquesta de la ciutat de Mollerussa, per fer una Fira més gran i resilient” i s’ha mostrat “esperançada” en mantenir certàmens com la Fira de Sant Josep en un “moment de transformació del sector agrari”.

 

Pel que fa a la part més professional de la Fira, el programa de Jornades Tècniques, prop de 2.000 persones han assistit a alguna de les quinze sessions que s’han celebrat durant la darrera setmana a la capital del Pla d’Urgell.

 

Mollerussa ret homenatge al Pla d’Urgell i els seus municipis en el marc de la 150a Fira de Sant Josep

  • El conseller de Drets Socials assegura que un bon estat del benestar és indestriable d’una bona economia per facilitar fer polítiques socials

 

  • L’alcalde ha remarcat que el Pla d’Urgell és una comarca pròspera i té futur i la fira és una bona eina per incentivar aquest dinamisme

 

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha assegurat aquesta tarda que “un bon estat del benestar és indestriable d’una bona economia, ja que per fer polítiques socials ens convé tenir dinamisme econòmic”. Ho ha dit en el marc de la celebració del Dia de la Comarca amb el que tradicionalment Mollerussa, com a capital, ret homenatge a la resta de municipis del Pla d’Urgell en el marc de la Fira de Sant Josep. Campuzano ha afirmat que l’envelliment de la societat serà un dels grans reptes a afrontar i per això cal cohesió entre institucions i societat.

 

Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona ha assegurat que la comarca del Pla d’Urgell “és pròspera i té futur” i per la Fira de Sant Josep és una bona eina de dinamisme motiu per al qual s’ha arriscat molt amb el canvi del recinte firal i “sembla que està sent un èxit.

 

En l’acte, que ha tingut lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Mollerussa, també ha parlat el president de la Diputació, Joan Talarn, el qual ha explicat que “volem fer arribar projectes de vida al territori” i apostar per les singularitats perquè “som la força dels municipis. Per la seva part, el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadès, ha instat als alcaldes i alcaldesses presents en l’acte perquè “seguiu compromesos en fer una comarca més justa, sostenible i pròspera per a tothom”.

 

Un cop acabat l’acte, que ha començat a l’Ajuntament de Mollerussa amb la signatura del llibre d’honor per part del conseller i la tradicional fotografia de família amb els alcaldes dels 16 pobles de la comarca,  la comitiva ha fet una visita als pavellons firals i al recinte exterior.

 

 

Prop de 200 fotografies repassen l’evolució de la ciutat al llarg del segle XX al llibre ‘Mollerussa desapareguda’

  • L’historiador i fill de la capital del Pla d’Urgell, Marc Pons, és autor del volum que s’ha presentat avui en el marc de la 150a Fira de Sant Josep

 

L’Espai Àgora del Pavelló Firal ha acollit aquest migdia la presentació del llibre Mollerussa desapareguda, amb firma de l’historiador i fill de Mollerussa, Marc Pons Barrachina, en el qual amb un recull de prop de 200 fotografies es repassa l’evolució de la capital del Pla d’Urgell al llarg del segle XX. Aquest volum forma part del projecte Catalunya Desapareguda, que promou l’Editorial Efadós, especialitzada en història gràfica de pobles i ciutats del Principat. La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el coordinador de l’Editorial Efadós, Jaume Alcázar; l’autor i també el prologuista del llibre, el també mollerussenc, Pere Manyosa.

 

L’alcalde ha mostrat satisfacció per poder comptar amb una “història gràfica de butxaca amb fotos inèdites” que ajuden a “reivindicar la història de Mollerussa”. Per la seva part, Marc Pons ha destacat el fet que compondre aquest llibre l’ha ajudat a recuperar la memòria de la seva infantesa a la ciutat i de les històries que el seu pare, botiguer al carrer Balmes de la ciutat, li explicava quan tancaven el servei a la clientela, històries del bandoler Parrot, del guerriller carlí de Belianes o dels presos del túnel de Montclar, les quals li van despertar la passió per la història. Jaume Alcázar de l’editorial Efadós, per la serva banda, s’ha referit als 200 municipis que ja formen part de la col·lecció Catalunya desapareguda, entre els que ara ja hi ha Mollerussa, una col·lecció que, segons ha dit, vol recollir la forma de vida i les manifestacions culturals a través d’un discurs fotogràfic amb “fotografies que es llegeixen”.

 

El llibre, que ha estat possible amb la col·laboració del consistori, l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell i l’arxiu fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, explica a través de les imatges el procés de transformació de la ciutat a través de l’arquitectura, l’urbanisme, els mitjans de locomoció o en el vestuari de la gent.

 

Marc Pons Barrachina,  llicenciat en Humanitats en l’especialitat d’Història (UOC) i màster en Gestió Cultural en l’especialitat de Recuperació i Gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic (UOC), és professor universitari i col·laboradors en diferents diaris i plataformes digitals com a articulista especialitzat en història.

 

La trepidant trajectòria arreu del món de l’agricultor Martí Canadell protagonitza V Aplec de joves al camp

Uns 180 joves agricultors han participat en aquesta jornada centrada en l’emprenedoria i el relleu generacional en el món de l’agricultura

 

L’Aplec de joves al camp ha celebrat avui la seva cinquena edició dins de la 150 Fira de Sant Josep de Mollerussa, amb la participació d’uns 180 joves agricultors i alumnes de diverses escoles agràries de Catalunya, els quals han omplert de gom a gom la sala d’actes del Centre Cultural de Mollerussa. Aquesta jornada es va celebrar per darrera vegada l’any 2019 i s’ha decidit recuperar enguany, un cop superades les restriccions de la pandèmia. Ha estat organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), Campus Empresarial Agrari, JARC, Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i les Escoles Agràries, i amb la col·laboració de Fira de Mollerussa.

 

El Secretari d’Alimentació del DACC, Carmel Mòdol, ha inaugurat la jornada amb un discurs on ha animat als joves presents a formar part de la transformació agrícola i a prendre part en la “construcció del món que vindrà”. També ha posat en valor la seva tasca com a base de l’alimentació de la societat, la qual ha lamentat que sovint no es té prou en compte i no es valora prou la feina que fan els pagesos, no només produint aliments, sinó també gestionant el territori. Finalment, també ha emplaçat els estudiants presents a seguir-se formant, per continuar millorant el producte que ofereixen els pagesos lleidatans.

 

Tot seguit, ha estat el torn del protagonista de la jornada, el Martí Canadell, un jove agricultor que ha treballat en tres continents diferents. Canadell, de 30 anys, ha explicat que quan era un adolescent no va arribar ni a acabar l’educació secundària, però quan va superar la vintena, va començar a pensar en marxar un temps a l’estranger per veure món i aprendre l’anglès, al mateix temps que treballava del que li agradava: l’agricultura. Va trobar feina a Irlanda i després als Estats Units, portant recol·lectores i altres màquines agrícoles. L’experiència li va agradar tant que va voler continuar obrint horitzons i també va acabar treballant al Canadà, Tasmània i Austràlia.

 

Canadell, que de seguida s’ha guanyat al públic present, ha volgut insistir que l’emprenedoria en el món rural “no té límits, només els que un mateix es posa” i els ha animat a sortir de la zona de confort. En acabar, també ha estat responent les nombroses preguntes dels presents, els quals han volgut saber més sobre les seves vivències en conreus d’aquí i de l’altra punta del món.

 

Finalment, la cap de programes de l’Escola Agrària Mas Bové, Almodis Pardo, ha dirigit una dinàmica participativa dels assistents respecte a l’emprenedoria, on s’ha intercanviat punts de vista sobre el món laboral agrícola.

Més de 400 empresaris es reuneixen a la Borsa Interpirinenca de Cereals de la Fira de Sant Josep

El sector agroalimentari celebra que s’hagi recuperat aquesta jornada per primer cop des de la pandèmia

 

 

El Complex Resquitx de Golmés ha acollit aquest migdia la 20a Borsa Interpirinenca de Cereals, dins la 150 Fira de Sant Josep de Mollerussa. En aquesta jornada, que serveix com a punt de trobada pel sector del cereal i l’agroalimentació, hi han participat més de 400 empresaris i empresàries, tant del mercat català i espanyol, com també d’altres provinents de França, Bèlgica, Holanda, Romania, Marroc o Ucraïna, entre d’altres.

 

Aquesta trobada empresarial no se celebrava des d’abans de la pandèmia de la COVID 19, per això el coordinador de la Borsa, Ramon Roset, s’ha mostrat molt satisfet: “Després de tres anys d’aturada, hem reunit a més de 400 empresaris i això demostra que el sector tenia ganes de trobar-se i venir a Mollerussa”.

 

A més, enguany la Borsa celebra el seu vintè aniversari: “Ens hem anat consolidant dins el sector i, majoritàriament, la gent que ve acaba repetint, hi ha persones que ja deu o quinze anys que venen a cada edició”, ha agraït Roset, el qual creu que l’èxit d’aquesta jornada està en “el tracte distès i sense pressions que oferim. És un espai on interactuar i parlar, on et pots reunir en un mateix matí amb totes les persones del sector que t’hauries de trobar al llarg d’un any”.

 

Un sector que, malgrat tot, viu uns moments d’incertesa a causa de la guerra d’Ucraïna, la inflació i l’escalada dels preus de producció. Això ha creat un escenari que els presents han descrit com a “excessivament volàtil” i que dificulta fer previsions i plans de futur. En el cas de Catalunya i Aragó, un dels principals problemes amb els quals s’estan trobant és amb el descens de la demanda de cereal per alimentar l’indústria porcina, la qual ha reduït la seva producció a causa dels alts costos i de la reducció d’exportacions a mercats com el xinès o el rus.

 

Durant l’acte d’inauguració de la 150a Fira de Sant Josep, la consellera Natàlia Mas també va fer referència al retorn d’aquesta Borsa, fet que va qualificar com a positiu davant “d’un moment complex pel sector, sobretot per la situació d’Ucraïna, ja que, recordem, era d’on provenien el 60% de les importacions de nlat de moro de Catalunya.

 

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers i persistents que ens permeten obtenir informació dels usuaris. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca