Cultura

• Durant l’acte, que ha estat presidit per la consellera de Justícia, s’ha distingit una desena de jutges i jutgesses de pau per la seva trajectòria

Mollerussa ha acollit aquest matí la celebració del Dia de la Justícia de Pau a Catalunya amb la participació de prop de 200 jutges i jutgesses de pau d’arreu de Catalunya. El Teatre L’Amistat ha estat l’escenari d’aquesta trobada que anualment organitza l’Associació Catalana en Pro de la Justícia (ACPJ) i que ha estat presidida per la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Usabart, acompanyada per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Francesc Xavier Ten; i el jutge de pau de Mollerussa, Josep Maria de las Heras.

L’acte de benvinguda ha anat a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha reivindicat la figura dels jutges i jutges de pau com a molt necessàries i ha assegurat que la capital del Pla és “una ciutat compromesa amb la justícia de pau com així vam demostrar fa un any amb l’aprovació d’una moció al Ple en la seva defensa”. Així mateix, n’ha destacat la legitimitat democràtica i tasca de mediació que fan a peu de carrer.

Per la seva banda, la consellera de Justícia, qui prèviament ha visitat l’Ajuntament de Mollerussa on ha signat el llibre d’honor, ha posat de manifest la voluntat del govern de defensar els jutjats de pau davant l’amenaça de “projectes legislatius que puguin suposar que aquestes figures desapareguin” com proposava l’Estat espanyol, ja que, segons ha afirmat, “ són una peça clau en la  gestió de conflictes” i contribueixen a l’estalvi de més d’un 15% de la feina que es fa als jutjats de primera instància.

En aquest sentit, el president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia ha dit que els jutjats de pau donen servei a més de 3 milions de persones repartits pels 898 municipis on hi ha jutjats de pau i  ho fan des de la coneixença del territori i amb ganes de conciliar les parts oposades pot donar una resposta ràpida. Per això, ha demanat el compromís del Govern i del Parlament en la defensa dels jutjats de pau davant cap amenaça que en vulgui la seva desaparició.

La celebració ha tingut com a acte central el lliurament de distincions a una desena de jutges i jutgesses de pau que s’han distingit per la seva trajectòria. En nom de tots ells, ha adreçat unes paraules a l’auditori Josep Molina, jutge de Palafolls, el qual també ha fet una crida perquè les institucions defensin la tasca dels jutjats de pau.

També ha parlat el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, el qual s’ha compromès a treballar per aquest objectiu des de la institució que encapçala alhora que ha agraït de part de tots els alcaldes de la demarcació la feina que s’hi fa  perquè “una bona encaixada de mans sempre és millor que una sentència amb segell”.

• El centenari del Jocs florals de Mollerussa o un esbós de les biografies de Josep Torres Tribó i Candelària Escolà, entre els articles que conté

El Teatre L’Amistat ha acollit aquest dimarts la presentació del catorzè número de la revista Mascançà, la qual inclou els onze estudis que es van presentar en les 13es Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell que es van fer l’any passat a Vallverd. El centenari dels Jocs Florals de Mollerussa i un esbós de la biografia dels mollerussencs Josep Torres Tribó, mestre i filòsof mort a Mauthausen-Gusen, i de Candelària Escolà Fontanet, mestra compromesa amb la República i exiliada a Mèxic, són dos dels treballs que recull aquest número de la revista amb referències directes a la història de Mollerussa.

La revista conté també un estudi de l’optometrista mollerussenc Manuel Roure sobre la nissaga Arnaldo i els seus orígens a Golmés o el projecte de construcció del Canal Urgell d’Antoni Cellers Azcona i el presidi del Tossal. Altres temes que es presenten són una aproximació a les antologies poètiques de Maria-Mercè Marçal, els inicis de la cultura gegantera a Bellvís o les oficines de farmàcia de Torregrossa des del segle XVIII, entre altres com la crònica de la violència exercida contra una prostituta al Palau d’Anglesola al segle XVII, segons ha repassat durant l’acte  l’editor de la revista, Daniel Altisent.

Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha reivindicat el sentiment de pertinença que desperten els estudis que s’inclouen en la revista Mascançà, els quals són una constatació del potencial investigador i de recerca que hi ha a la comarca. “És un recurs de qualitat que ens serveix per conèixer-nos i reconèixer-nos com a societat”, ha apuntat.

El president de l’entitat, Jaume Suau, per la seva banda, ha fet valdre el reconeixement a la vàlua dels estudis publicats a la revista al llarg d’aquests 14 números i que ja acumulen més de 45.000 consultes. Així mateix, s’ha congratulat que finalment tots els municipis de la comarca hagin fet confiança a la revista i es compti amb el seu suport per mantenir el “diàleg acadèmic” que suposa cada estudi. També s’ha adreçat al públic assistent Josep Jordana, director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, el qual ha explicat que ja han finalitzat la digitalització de la revista Barret Picat, de Linyola, i acaben d’ingressar la revista Esclat, de Golmés, en una aposta per captar tota la premsa local de la comarca. Així mateix, ha fet un agraïment a la família Carné de Mollerussa per dipositar el fons privat Carné Valls a l’arxiu, una donació que exemplifica la necessitat de preservar material particular a través d’institucions públiques perquè no es perdi.

L’acte també ha comptat amb una exposició a càrrec de Jaume Suau a propòsit de l’estudi de Joan Cornudella sobre el centenari dels Jocs Florals, un aniversari que coincideix també amb el del Teatre L’Amistat.  Suau ha explicat com el periòdic local Urgell-Segarra va organitzar aquests Jocs Florals a Mollerussa el maig de 1923, uns jocs que va guanyar Octavi Saltor i que van comptar entre el jurat amb personatges de la talla de Magí Morera, Manuel Floch i Torres o Valeri Serra.

• L’obra, que ha estat revisada i incorpora novetats, ja es va estrenar al Festival Esbaiola’t i també es va poder a Fira de Tàrrega

El Teatre L’Amistat ha acollit aquest matí una representació per a estudiants de 5è i 6è de Primària de l’obra Amal, produïda per la companyia lleidatana La Baldufa conjuntament amb el duo Laiaiona, les dues integrants del qual són precisament les protagonistes de l’espectacle. L’objectiu ha estat testar entre l’alumnat les novetats que s’han incorporat en l’espectacle que ja es va estrenar al juliol al Festival Esbaiola’t i també s’ha pogut veure aquest setembre a Firatàrrega, qui l’ha coproduït través del seu programa “Suport a la Creació”.

Amal és la història d’una jove que després de viure els horrors de la guerra ha hagut de deixar el seu país per buscar refugi a Europa on coincideix amb una altra noia que també busca refugi per escapar de les seves angoixes i preocupacions. A través del teatre i les acrobàcies de les dues protagonistes, les actrius Ona Vives i Laia Gómez, l’espectacle busca explicar històries que facin pensar i remoguin el públic per contribuir a través de la cultura a “fer una societat més justa”.

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila ha encetat aquest dimecres la temporada de tardor pensada per al públic infantil amb una sessió de contes adreçada, en aquest cas,  a nadons de 0 a 5 anys. L’activitat, a càrrec de la companyia Fes-t’ho com vulguis, ha servit perquè els més petits es puguin endinsar en el plaer de la lectura a través de l’escolta d’Un farcell de contes adaptats a la seva edat i interactuant amb diferents materials.

Així mateix, aquest dijous també s’ha fet la primera sessió del Club de Lectura infantil, conduit per Diana Solé i Josep Miquel Varea, en el qual els participants han pogut descobrir i endinsar-se en la lectura i el gaudi de l’àlbum il·lustrat Las hades de Cottingley, escrit i il·lustrat per Ana Sender i basat en una història real amb traces de llegenda sobre les fotos manipulades per dues adolescents per provar l’existència de les fades.

La pròxima activitat adreçada al públic infantil serà el 18 d’octubre a les 6 de la tarda amb la sessió de contes a càrrec de Gisela Llimona amb la temàtica dels monstres com a fil conductor.

• L’acte comptarà amb una exposició de Jaume Suau sobre el centenari dels Jocs florals de Mollerussa, un dels articles que apareix al volum

El Teatre L’Amistat acollirà el pròxim 10 d’octubre a les 8 del vespre la presentació del catorzè número de la revista Mascançà, la qual inclou els onze estudis que es van presentar en les 13es Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell que es van fer l’any passat a Vallverd. El centenari dels Jocs Florals de Mollerussa i un esbós de la biografia dels mollerussencs Josep Torres Tribó, mestre i filòsof mort a Mauthausen-Gusen, i Candelària Escolà Fontanet, mestra compromesa amb la República i exiliada, són dos dels treballs centrat en la història de la capital del Pla d’Urgell que recull aquest número de la revista centrat en la història de la capital del Pla d’Urgell. Precisament, l’acte comptarà també amb una segona part on el president de Mascançà, Jaume Suau, farà una dissertació a propòsit de l’estudi de Joan Cornudella sobre el centenari dels Jocs Florals, un aniversari que coincideix també amb el del Teatre L’Amistat.

La revista conté també un estudi de l’optometrista mollerussenc Manuel Roure sobre la nissaga Arnaldo i els seus orígens a Golmés o el projecte de construcció del Canal Urgell d’Antoni Cellers Azcona i el presidi del Tossal. Altres temes que es presenten són una aproximació a les antologies poètiques de Maria-Mercè Marçal, els inicis de la cultura gegantera a Bellvís o les oficines de farmàcia de Torregrossa des del segle XVIII, entre altres com la crònica de la violència exercida contra una prostituta al Palau d’Anglesola al segle XVII.

La presentació, que canvia el seu lloc habitual que és la biblioteca i es fa al Teatre L’Amistat amb motiu del seu centenari, anirà a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president de Mascançà, Jaume Suau; l’editor de la revista, Daniel Altisent; i el director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Josep Jordana.

La biblioteca dona el tret de sortida a la programació per a infants i adults

Aquesta presentació s’inclou en la programació de tardor de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila dona el tret de sortida al programa per adults aquest dijous 5 d’octubre a les 8 del vespre amb la xerrada Els rius de la Plana d’Urgell, a càrrec de Josep Maria Falip, coordinador de la Xarxa d’Entitats de la Plataforma Canal Viu.

Pel que fa a la programació prevista per al públic infantil, començarà el 4 d’octubre a les sis de la tarda amb una hora del conte a càrrec de Fes-t’ho com vulguis que portarà Un farcell de contes. Per al dia 5 d’octubre també a les 6 de la tarda, està previst l’inici del Club de Lectura, conduït per Diana Solé i Josep Miquel Varea, en el qual es treballarà un àlbum il·lustrat.

• Es mantenen els preus dels darrers anys i es poden adquirir a taquilla o també al web del Teatre L’Amistat, que n’és la seu habitual

L’Ajuntament de Mollerussa posa a partir d’avui a la venda les entrades per assistir a la gala de la 59a. edició del Concurs de Vestits de Paper, que tindrà lloc el pròxim 16 de desembre a les deu de la nit al Teatre L’Amistat. El preu de l’entrada  es manté a 20 euros com en les darreres edicions i es pot adquirir a través del web www.teatrelamistat.com o també a taquilla els dimecres, dijous i divendres de 6 a 8 de la tarda. Així mateix, també s’ofereixen descomptes especials a 15 euros per grups organitzats, que s’apliquen només a taquilla.

Val a recordar que el Museu de Vestits de Paper va començar a principis d’agost la tramesa de les bases per participar en aquest concurs amb l’objectiu d’incrementar la participació en el certamen, motiu pel qual es va contactar amb prop de 1.600 modistes i acadèmies de disseny i confecció d’arreu de l’Estat.

Com a novetats, les bases inclouen canvis en la metodologia de puntuació amb la voluntat de potenciar el tall i la confecció en les peces presentades en les tres modalitats a concurs i premiar també el disseny i l’originalitat en les categories de Fantasia i Època on no estava valorat específicament. L’objectiu és també que en la confecció es pugui fer valdre  noves disciplines com l’origami o el quilling, entre altres. Igualment, també s’incorpora una nova valoració per destacar l’excel·lència en el material i el tractament del paper feta per un professional en la fabricació de paper, el qual formarà part del jurat.

Els vestits guanyadors de les tres categories, que entraran a formar part de la col·lecció del museu, seran premiats amb tretze mil euros repartits entre els participants que obtinguin premi. En aquesta edició es mantenen també els premis especials com són el Didal d’Or i l’Agulla d’Or. També es lliurarà el premi al millor model masculí o femení de la mà de la Revista Pasarela de Asfalto. Així mateix, també es lliurarà el premi especial al millor aprofitament de les qualitats del paper, dotat amb mil euros i que entrega l’Escola-Museu Emoz de Saragossa, i el premi Emergent’s, que premia amb 600 euros el millor vestit amb disseny innovador i conceptual fet per creadors de menys de trenta anys i el qual es complementa amb un costurer amb material divers ofert per l’empresa Folch La Fàbrica d’Agulles.  També en aquesta ocasió l’empresa Silonpins obsequiarà tots els guanyadors amb una peça de joieria de la seva col·lecció.

• Ho diu en la glossa de l’acte de la Diada, el qual ha comptat amb l’ofrena floral d’una quarantena d’entitats al monument de la Senyera

L’escriptor i dinamitzador cultural recentment distingit amb la Creu Sant Jordi, Antoni Gelonch Viladegut, ha assegurat aquest matí que la història col·lectiva de Catalunya viu “una hora greu” perquè dubta que “els valors que ens són propis” com la llengua, la cultura i el país siguin compartits per “malvolença d’uns i desídia d’altres”. Ho ha dit en el marc de la glossa de l’acte de celebració de la Diada, que ha tingut lloc al parc municipal. Gelonch, qui ha insistit en el fet que “cal recuperar nervi cultural i les administracions han de saber-se acompanyats i no protagonistes”, s’ha mostrat partidari de passar a “l’hora nova”  i “actuar junts” aixecant “les nostres conviccions, els nostres ideals, les nostres certeses i la nostra feina”.

Per la seva banda, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha destacat la fortalesa de l”equip” de Mollerussa, format per ciutadania i administracions, i la necessitat de canalitzar aquesta fortalesa “per guanyar la lluita del dia a dia, per fer comunitat i per viure millor”. En aquest sentit, ha afegit que “si per viure millor, necessitem una arquitectura jurídica en forma d’Estat, cal que puguem tenir l’opció de decidir si la volem amb el nostre vot”. També s’ha referit al fet que  “cal recosir Catalunya” i deixar enrere la decepció i ha assegurat que “mentre fem equip, els objectius són possibles,  però si cadascú va per lliure, estem condemnats a ser independentistes tota la vida” per no haver assolit la fita.

La commemoració ha tingut com a peça central l’ofrena floral al monument a la Senyera per part d’una quarantena d’entitats de la ciutat. També ha comptat amb la intervenció en els parlaments Miquel Bellmunt, en representació de les Aules d’Extensió Universitària Guiu-Clara, que enguany celebren quinze anys, i de Leticia Carné, acompanyada d’altres membres de la junta de la Colla del 73.

L’acompanyament musical ha anat a càrrec de Maria Altadill, a la veu, i David Pradas, al piano, els quals han ofert un repertori de música catalana, el qual ha finalitzat amb la interpretació coral del Cant dels Segadors per posar el punt final a l’acte.

• L’espectacle Els homes que parlen sols ha posat aquest dijous el punt final al cicle de concerts que ha tingut lloc al pati de Cal Jaques

El festival Minúscul de Mollerussa ha tancat aquest dijous  amb l’espectacle Els homes que parlen sols, del cantautor
Guillem Ramisa i l’humorista i poeta Godai García. A l’igual que en els tres concerts
anteriors —Xarim Aresté, Anna Andreu i Abril— un centenar de persones s’han
aplegat al pati de Cal Jaques a gaudir de la proposta cultural, acompanyats de
Cerveses Ponent, que s’han encarregat de maridar els concerts amb cervesa
artesana.

En aquesta segona edició, s’havia ampliat la durada del festival amb un concert
més respecte el 2022 i s’havia fet una aposta ambiciosa en la programació
artística per tal de consolidar la proposta al territori. En aquest sentit,
l’organització valora positivament la resposta del públic i ja treballa en una
tercera edició de cara al 2024.
El festival Minúscul és una iniciativa de l’Associació Produccions Minúscules i
que compta amb el suport de l’Ajuntament de Mollerussa, Molnar Fruits,
Capdevila Loft, Prefabricats Pujol i Romà Infraestructures i Serveis.

• Sortirà al carrer de nou divendres 25 i dimecres 30 d’agost i l’1 de setembre amb Contes jugats i un taller de pintura lliure

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila torna dilluns vinent dia 21 a obrir portes després de les vacances estivals oferint un fons bibliogràfic que supera les 60.000 unitats, de les quals un 77% són llibres i la resta correspon a material divers com publicacions, jocs de taula i diferent material sonor, audiovisual i electrònic.

I amb la tornada al servei es reprenen les sortides al carrer, en concret a la plaça de Manuel Bertrand, per acostar l’equipament al públic amb un seguit d’activitats per al públic infantil a través del projecte #biblioplaça. La programació inclou divendres 25 d’agost una activitat a càrrec d’Indrets de Joc, consistent en una selecció de Contes Jugats, que es repetirà el dia 1 de setembre. Per a dimecres 30 d’agost, s’ha previst un taller de pintura ràpida a càrrec de La Reserva art truck de Solaç. Totes les activitats començaran a les 6 de la tarda.

• Incorporen canvis en la metodologia de puntuació per potenciar el tall i la confecció i premiar el disseny i l’originalitat en Fantasia i Època

El Museu de Vestits de Paper de Mollerussa ha avançat la tramesa de les bases per participar en el 59è Concurs de Vestits de Paper, que tindrà lloc el 16 de desembre, amb l’objectiu d’incrementar la participació en el certamen. Per això, s’ha contactat amb prop de 1.600 modistes i acadèmies de disseny i confecció d’arreu de l’Estat per fer-los arribar la documentació necessària per poder fer la inscripció, una tasca que habitualment s’iniciava al setembre.

Com a novetats, les bases inclouen canvis en la metodologia de puntuació amb la voluntat de potenciar el tall i la confecció en les peces presentades en les tres modalitats a concurs i premiar també el disseny i l’originalitat en les categories de Fantasia i Època on no estava valorat específicament. L’objectiu és també que en la confecció es pugui fer valdre  noves disciplines com l’origami o el quilling, entre altres. Igualment, també s’incorpora una nova valoració per destacar l’excel·lència en el material i el tractament del paper feta per un professional en la fabricació de paper, el qual formarà part del jurat.

Els vestits guanyadors de les tres categories, que entraran a formar part de la col·lecció del museu, seran premiats amb tretze mil euros repartits entre els participants que obtinguin premi. En aquesta edició es mantenen també els premis especials com són el Didal d’Or i l’Agulla d’Or. També es lliurarà el premi al millor model masculí o femení de la mà de la Revista Pasarela de Asfalto. Així mateix, també es lliurarà el premi especial al millor aprofitament de les qualitats del paper, dotat amb mil euros i que entrega l’Escola-Museu Emoz de Saragossa, i el premi Emergent’s, que premia amb 600 euros el millor vestit amb disseny innovador i conceptual fet per creadors de menys de trenta anys i el qual es complementa amb un costurer amb material divers ofert per l’empresa Folch La Fàbrica d’Agulles.  També en aquesta ocasió l’empresa Silonpins obsequiarà tots els guanyadors amb una peça de joieria de la seva col·lecció.