Eduard Roca, autor a Ajuntament de Mollerussa

La Fira de Sant Josep tornarà a tenir un centenar d’atraccions i el mercadet al carrer Arbeca

17 març, 2014

Un centenar d’atraccions complementàries animaran com cada any la Fira de Sant Josep, que tindrà lloc a Mollerussa del 20 al 23 de març. L’oferta lúdica es concentrarà a l’avinguda de la Fira, al costat del Pavelló Firal, i comptarà amb prop de mig centenar d’atraccions com boles aquàtiques, motos, pistes d’autos de xoc, toros mecànics o inflables, entre altres. Pel que fa a les casetes, n’hi haurà una cinquantena entre tómboles, xurreries, tir, curses de camells, pesca d’ànecs o la de videojocs. A més a més, també es podrà gaudir d’una desena de bars amb diferents varietats de menjar.

Així mateix, el carrer Arbeca i a la plaça Major tornaran a acollir per tercer any consecutiu el mercadet amb l’objectiu de comunicar la zona del recinte firal amb el centre comercial de la ciutat. En aquest cas, el mercadet, que ja obrirà portes el dia 19 festiu local de Sant Josep, comptarà amb una cinquantena de parades amb diferents productes d’artesania o roba, entre altres. Per tant, el mercat setmanal del dimecres quedarà suspès el dia

Així mateix, una altra de les mesures que s’han pres des del consistori amb la voluntat d’afavorir el comerç local i davant la petició de Mollerussa Comercial i la delegació a Mollerussa de la Cambra de Comerç ha estat permetre als comerços de la ciutat obrir diumenge dia 23 de març, que es quan es preveu una major afluència de públic a la fira, en virtut de la normativa d’horaris comercials de la Generalitat que permet al consistori fixar dos dies més a banda dels ja 8 establerts

Trasllat provisional de la parada d’autobusos

Una altra de les mesures que ha pres l’Ajuntament amb motiu de la Fira de Sant Josep ha estat demanar el trasllat provisional de la parada d’autobusos. D’aquesta manera, des del avui dia 17 fins al 25 de març la parada s’ubicarà, com es ve fent en els darrers anys, a la carretera de Torregrossa en la cruïlla amb l’avinguda del Canal, al costat de la rotonda de la Font de l’Albada.

El Centre Cultural acull l’exposició La pagesia antiga: les nostres arrels

D’altra banda, del 19 al 23 de març el Centre Cultural de Mollerussa acollirà l’exposició La pagesia antiga: les nostres arrels, formada per una col•lecció de prop d’una vuitantena de fotos que representen diferents episodis de la vida a pagès. La mostra de fotos, que ha estat adquirida per l’Ajuntament al seu propietari, Josep Ripoll, es complementa també amb diferents estris així com també amb la recreació d’un hort.

L’Ajuntament inaugura el nou Centre Sociocultural Germans Freixes fruit de la donació del propietaris

14 març, 2014

L’Ajuntament de Mollerussa ha inaugurat aquesta tarda el nou Centre Sociocultural Germans Freixes Badia amb la presència del president de la Diputació, Joan Reñé, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. Les noves dependències municipals són fruit de la donació al consistori de l’immoble per part dels dos germans propietaris, Anna Maria Freixes i el seu germà difunt Antonio. Per aquest motiu, l’alcalde ha volgut agrair la gran generositat dels dos germans, veïns de Mollerussa, que ha permès al consistori comptar amb un equipament al centre de la ciutat, en concret a l’avinguda Generalitat a l’edifici que va albergar anys enrere la discoteca Musicland. Solsona ha dit que en el context actual de crisi econòmica és un generós gest a valorar, un gest de retorn a la seva ciutat.
Anna Maria Freixes, per la seva part, ha assegurat que més que donant se sentia deutora i agraïda a l’Ajuntament per tornar a la seva casa, que va ser construïda fa més de 80 anys, el seu antic esplendor. Freixes ha fet també història de l’immoble que ha assegurat que ha viscut èpoques bones i dolentes, fent menció, en aquest sentit, en l’època de la guerra en què va ser ocupada per les tropes. Així mateix, ha recordat els diferents noms que ha tingut el carrer on està ubicada al llarg dels anys fent així un breu repàs per la història de la ciutat.
Per la seva part, el president de la Diputació, Joan Reñé, ha destacat també la generositat dels germans Freixes Badia al fer la donació al consistori i ha assegurat que l’immoble forma part de l’imaginari col•lectiu, no només de Mollerussa, sinó també de la comarca, ja que va albergar una coneguda discoteca, un imaginari que ara amb el nou ús que li donarà l’Ajuntament tornarà a ser de nou col•lectiu.
La primera de les dependències que acollirà aquest nou centre serà la seu de l’associació de dones Albada en un total de 126 metres quadrats de superfície construïda. Precisament, aquesta tarda la presidenta d’aquesta entitat, Carme Tantull, ha recollit les claus que li ha lliurat Anna Maria Freixes en representació del consistori per tal que puguin començar el trasllat de la seva actual ubicació al nou local, que ha estat adaptat per l’Ajuntament en unes obres que han comptat amb un pressupost d’execució de 65.322 euros.
Cal recordar que l’edifici que en els seus baixos aquest centre sociocultural va ser donat a l’Ajuntament de Mollerussa pels germans Freixes Badia al 2010 i té una superfície total de 1.005 metres quadrats distribuïts en planta baixa i dues plantes altes, amb corral. A aquesta donació Anna Maria Freixes hi va afegir el mes de març del 2013 la donació, valorada en 168.000 euros, d’un solar de 433 metres quadrats situat al carrer de Sant Isidori i que en el seu dia va ser la pista d’estiu de la discoteca Musicland.

Fira de Mollerussa presenta la seva WebApp

14 març, 2014

Fira de Mollerussa ha presentat aquest matí la seva WebApp, una eina de comunicació amb la qual es vol “arribar a la butxaca del visitant”, segons ha explicat el director de l’ens firal de la capital del Pla d’Urgell, Poldo Segarra, durant un acte que ha comptat també amb el president de Fira de Mollerussa i alcalde de la ciutat, Marc Solsona, i Rafa Martínez, responsable del Canal Distribució de Reskyt.com, de Mollerussa, empresa col•laboradora en aquest projecte.

El director ha defensat que “ens hem d’anar adaptant a les noves tecnologies”, al temps que ha afegit que aquesta WebApp “posa a l’abast dels visitants tota la informació de Fira de Mollerussa així com dels expositors que tenim a la Fira de forma més àgil, més visual i més immediata”.

El funcionament d’aquesta WebApp, que es posa en marxa coincidint amb la 142 Fira de Sant Josep, és mitjançant codis QR que el visitant podrà escanejar amb un lector bidi (gratuït), accedint a tota la informació de Fira de Mollerussa. Hi haurà un codi QR de l’ens firal, el qual el visitant podrà trobar als diferents punts d’informació repartits pel Recinte Firal i a les entrades als diferents sectors exposats al certamen, així com un QR diferent per a cada expositor i el qual estarà visible a cada estand o parcel•la.

Així, la iniciativa permet, d’una banda, visualitzar, a dispositius mòbils i tablets, la web de Fira de Mollerussa, i, d’altra, accedir directament a informació dels expositors com les seves dades, la seva localització al certamen o els seus productes.

L’alcalde de la ciutat ha destacat, en relació a l’empresa Reskyt.com, el fet que tot aquest projecte es faci amb una empresa de Mollerussa que “fa molt temps que treballa en el món de la tecnologia i la programació i és pionera en el sector”.

Per la seva part, el responsable de Reskyt.com ha ressaltat que no es tracta d’una aplicació, sinó que la WebApp té l’avantatge que no cal descarregar-la per visualitzar-la. A més a més, el concepte web li dóna una vessant més àmplia al no haver límits pel que fa a la introducció de continguts informatius, d’imatges, actualitzacions, etc.

Un dels aspectes interessants també d’aquesta WebApp, la qual està en català, castellà, anglès i francès, és que permet a l’ens firal enviar notificacions posteriors al certamen, la qual cosa obre una nova via de comunicació amb el visitant.

Reskyt desenvolupa i comercialitza un programari que permet a les empreses, restaurants i comerços de qualsevol sector, la creació i gestió de la seva pròpia WebApp. Des de l’App Reskyt els clients poden buscar per província, població i sector les empreses i accedir des del seu mòbil o Tablet a tota la informació que el seu negoci desitgi compartir sense cap tipus de limitació.
La 142 Fira de Sant Josep de Mollerussa es celebrarà del 20 al 23 de març, si bé el Saló de l’Automòbil obrirà una dia abans, el dia 19 de març, coincidint amb festa local de la capital del Pla d’Urgell.

Una demostració de maquinària aplicada al panís obre les jornades tècniques de la 142a Fira de Sant Josep de Mollerussa

14 març, 2014

Una demostració de maquinària destinada al tractament i gestió dels terrenys cultivats amb panís ha obert aquest matí les jornades tècniques de la 142a Fira de Sant Josep de Mollerussa, tot i que el certamen no s’inaugurarà oficialment fins dijous de la setmana vinent (dimecres en el cas del Saló de l’Automòbil).

Aquesta aposta per la innovació tecnològica aplicada a la maquinària agrícola és una de las novetats d’aquesta edició de la Fira de Sant Josep i s’ha fet palesa en el desenvolupament de la jornada Gestió mecànica de les restes vegetals i treball del sòl del panís, que ha comptat amb la presència del director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra.

Prop de 400 participants

De l’ordre d’unes 400 persones han assistit a la jornada d’aquest matí, la qual ha comptat amb la participació de 14 empreses fabricants i distribuïdores les quals han exposat les novetats i les característiques de la seva maquinària a la Sala d’Actes de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, coorganitzadora de la jornada conjuntament amb el Departament d’Agricultura, Fira de Mollerussa i l’IRTA. Tècnics i comercials de les firmes participants han disposat de cinc minuts de temps per explicar en públic els trets més importants de la seva tecnologia, com ara les innovacions mecàniques i els estalvis en energia i emissions.

Posteriorment, els assistents s’han desplaçat fins a la Finca Ribó d’Agramunt, on ha tingut lloc una demostració de camp de tota la maquinària presentada durant la jornada. Això els ha permet conèixer sobre el terreny els diferents sistemes proposats per a la gestió de les restes vegetals i demanar informació en les carpes disposades per a cadascuna de les empreses inscrites.

La gestió dels canyots del panís i de les restes vegetals és una de les operacions de conreu que genera més dubtes ateses les seves particularitats i l’epoca de l’any en què s’ha de fer. A més, un excés de rostolls sobre el camp pot dificultar el reg a manta i minvar properes produccions. Aquest procés fa necessari l’ús d’una maquinària que ajudi el pagès a convertir aquestes restes en matèria orgànica.

Presentació a càrrec del director general d’Agricultura

El director general d’Agricultura i Ramaderia del DAAM, Miquel Molins, s’ha referit a aquesta problemàtica durant l’acte d’inauguració de la jornada, tot lloant la tasca de recerca en tecnologia i el paper que hi juguen tant el Centre de Mecanització Agrària del DAAM com el Pla de Transferència Tecnològica de la Generalitat. Alhora, ha esmentat la transcendència tant dels purins (“un subproducte de primera línia per poder adobar i fertilitzar”, ha dit) com de la matèria orgànica, que “resulta essencial ara que els costos han de ser tan ajustats”.

Molins ha instat a reduir els costos de producció en el sector agrari i a vigilar els criteris mediambientals. En aquest sentit, el director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament ha destacat que “disposar d’una maquinària de primer nivell tecnològic ajuda a reduir la despesa en combustible i contribueix també al respecte pel medi ambient”.

El consistori i l’Agència de l’Habitatge signen dos convenis de col·laboració per reforçar l’oferta de pisos de lloguer social

14 març, 2014

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, han subscrit aquest matí dos acords de col•laboració per augmentar el nombre de pisos de lloguer social disponibles a Mollerussa (Pla d’Urgell). Ha assistit també a l’acte el regidor de Benestar Social, Josep Lavín.

En concret, un conveni és per impulsar el Programa de mediació i cessió d’habitatges per al lloguer social, per mitjà de la Borsa d’Habitatge municipal. Les borses fan de mediadores entre les persones propietàries i les llogateres, garanteixen el bon ús dels pisos, negocien rendes de lloguer per sota del preu de mercat i cerquen l’habitatge més adequat a la unitat de convivència sol•licitant. L’Agència de l’Habitatge finançarà una part de la despesa dels serveis de mediació: 450 euros per contractes de lloguer de 2014, i 200 euros per gestió i seguiment de contractes anteriors. La previsió per aquest any és subvencionar una vintena de mediacions amb nous contractes de lloguer social i 55 de seguiment de contractes anteriors. En total, aportarà fins a un màxim de 20.000 euros, dels quals 11.000 corresponen a actuacions de seguiment. L’any passat, la Borsa de Mollerussa va tramitar 19 nous contractes de lloguer, una xifra inferior en un 21% als 24 contractes tramitats el 2012. La causa és que hi ha més pisos de lloguer de particulars i d’entitats bancàries i, per tant, més oferta d’arrendament.

El segon acord subscrit avui té a veure amb el funcionament quotidià de la Borsa d’Habitatge de Mollerussa, com ara l’atenció ciutadana, l’assessorament i la gestió d’ajuts per al pagament de les quotes de lloguer i d’hipoteques. L’Agència facilita a la Borsa informació sobre les polítiques d’habitatge (programes socials, de rehabilitació, condicions d’habitabilitat, normatives…); programes informàtics; seguiment dels serveis de l’oficina local i, entre d’altres, dóna suport i formació al personal tècnic del municipi. L’Agència farà un pagament màxim de 20.469 euros a l’Ajuntament de Mollerussa, tenint en compte els expedients tramitats i acreditats.

Augment dels ajuts al lloguer

La Borsa d’Habitatge de Mollerussa ha gestionat durant el 2013 un total de 176 ajuts al lloguer, dels quals 141 corresponen a noves sol•licituds i 35 a antics preceptors. L’any 2012 es van aprovar 78 ajuts a l’arrendament. El motiu de l’augment és que el 2013 es va obrir una convocatòria per a noves sol•licituds, mentre que el 2012 l’ajut es va destinar a renovar prestacions concedides en exercicis anteriors.

Els ajuts d’especial urgència tramitats per al pagament de deutes de lloguer o d’hipoteca també han augmentat al 2013 respecte a l’any anterior. Al 2012 es van atorgar 14, mentre que al 2013 la xifra va ser de 34. En aquest apartat s’inclouen vuit casos atesos per frenar el desnonament de l’habitatge habitual.

En conjunt, la Borsa d’Habitatge de la capital del Pla d’Urgell ha atès 2.373 persones l’any 2013, la major part d’elles de forma presencial i concentrada durant els mesos de maig i juny, coincidint amb la convocatòria dels ajuts per al pagament del lloguer.

Durant l’acte d’avui, el secretari d’Habitatge, Carles Sala, ha destacat la importància del nombre de persones ateses gràcies al desplegament d’oficines d’habitatge distribuïdes en el territori. Actualment, a Catalunya hi ha 117 oficines i borses d’habitatge locals que reben el suport del govern de la Generalitat.

Joaquim Albareda diu que els catalans van resistir al 1714 per defensar un model econòmic i polític propi

14 març, 2014

El Teatre L’Amistat de Mollerussa va acollir ahir al vespre la conferència inaugural del cicle organitzat per commemorar el Tricentenari, una conferència a càrrec de Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la mateixa universitat, que va anar desgranant davant un centenar de persones Les raons de la resistència de 1714. Albareda, que va ser presentat pel regidor de Cultura, Jordi Pérez, va explicar que bàsicament van ser tres les raons que van fer possible que davant l’assetjament de Barcelona per les tropes borbòniques, la ciutat encara continués defensant-se durant 13 mesos tot i no comptar amb cap ajuda externa ni d’anglesos ni d’holandesos. Així, segons Albareda, la defensa del model econòmic amb una burgesia pujant lluny del conformisme, la identificació amb les institucions polítiques que donaven veu i vot a totes les classes socials i l’esperança que els britànics assumirien els compromisos i acabarien ajudant-los van ser les tres principals raons d’aquesta resistència als Borbons que en vèncer van imposar una jerarquia militaritzada i van suprimir tots els sistemes de representació política.

L’historiador va fer una introducció a la situació política d’inicis del segle XVII a Catalunya i a Castella per tal d’explicar perquè es va arribar a la Guerra de Successió i perquè els catalans van apostar per l’arxiduc Carles enlloc de Felip V. Albareda va explicar les diferències quant a l’organització política entre Castella i la Corona d’Aragó i també va fer especial incís en la importància d’un model econòmic basat en l’exportació cap a Anglaterra i Holanda, una economia que beneficiava a bona part de la burgesia catalana i, fins i tot, a d’altres sectors socials. Segons la seva visió, els Decrets de Nova Planta, que van implantar l’absolutisme a la monarquia espanyola, “van ser un profund retrocés polític, un retrocés que durà fins el segle XIX” tot i l’eliminació de l’estructura política de la Corona d’Aragó l’economia va anar prosperant de nou però ho va fer “independentment dels Borbons” i no pas gràcies a ells, va concloure Albareda.

La conferència d’Albareda va anar precedida d’uns apunts històrics sobre com es vivia a Mollerussa a principis del segle XVIII, a càrrec d’Àlex Culleré, tècnic de la Regidoria de Cultura, el qual va fer menció al fet que Mollerussa a l’inici del segle XVIII era un poble d’un centenar d’habitants que formava part de la Vegueria de Tàrrega, estava emmurallat i tenia la porta d’entrada a la cruïlla entre la plaça Major i el carrer Arbeca, actual carrer Ferran Puig. Com a dada curiosa també es va destacar el paper de la Capella de Sant Isidori com a centre de reunió dels seus habitants per tal de discutir temes de govern de la ciutat.

La següent xerrada que formarà part del cicle tindrà lloc el 10 d’abril quan el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Josep Maria Solé i Sabaté, parlarà des de la seva vessant d’historiador sobre Catalunya: 1714-2014. El cicle el clourà el 8 de maig Jaume Barrull, professor titular d’història contemporània a la Universitat de Lleida, amb una xerrada que porta per títol L’11 de setembre: entre la memòria històrica i la construcció nacional.

Una empresa de serveis agrícola i una altra de telefonia, guanyadores del concurs start-up de la Fira de Sant Josep de Mollerussa

13 març, 2014

Els projectes presentats per les empreses Mr. Phone Electrònics SL, de Mollerussa i dedicada a la telefonia mòbil, i AKIS International, de Albatàrrec i dedicada a l’oferta de serveis tècnics en el camp de l’agricultura i la indústria agroalimentària, han estat els guanyadors del concurs d’empreses “start-up” organitzat per primer cop Fira de Mollerussa i que té com a premi un estand gratuït al Pavelló A del Recinte Firal dins la propera 142 Fira de Sant Josep, certamen que obrirà les seves portes del 20 al 23 de març.

Mr. Phone Electrònics és una empresa que es marca com a principal objectiu posar en comú les tarifes “low cost” i els telèfons mòbils de marques pocs conegudes amb bones prestacions i preus econòmics.

Per la seva part, AKIS International és una empresa de serveis que es fonamenten en la idea de traslladar els últims avenços assolits en la recerca a l’explotació agrària.

Aquest concurs constitueix una acció més de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per part de Fira de Mollerussa, dins una línia que es va engegar l’any passat i que està dirigida a recolzar empreses i emprenedors.

El Comitè Organitzador de la Fira de Sant Josep ha estat l’encarregat d’avaluar les propostes i seleccionar els guanyadors atenent a criteris com a la innovació, la viabilitat dels projectes, el compromís per al desenvolupament i llançament de la seva proposta o que sigui interessant per a inversors, entre altres aspectes.

El concurs estava adreçat a empreses constituïdes a Catalunya en un termini no superior a tres anys, amb un projecte innovador i amb un valor afegit que obri una oportunitat de mercat.

L’Escola de Música es ‘ven’ a 400 alumnes de primària amb una audició del Conjunt Instrumental

12 març, 2014

L’Escola Municipal de Música de Mollerussa ha presentat el seu projecte davant de 400 alumnes de cicle inicial de diferents centres de primària de la ciutat i també de la comarca amb l’objectiu de captar nou alumnat. Ho ha fet mitjançant el Conjunt Instrumental format per alumnes de la mateixa escola els quals han preparat una audició especialment pensada per explicar els diferents instruments que es poden estudiar al centre tant de corda, com de vent i percussió.

A les dues sessions que s’han organitzat aquest matí hi ha participat alumnes de les tres escoles públiques de primària de Mollerussa, així com també de centres de Golmés, Bellvís, Miralcamp, Ivars i Vilanova de Bellpuig els quals han gaudit de les diferents peces interpretades pels alumnes del Conjunt Instrumental. Per fer-ho possible, des de l’escola s’ha demanat un permís especial a les famílies i als centres escolars on estudien els nens i nenes que formen part d’aquest conjunt per poder fer l’audició.

El Museu de Vestit de Paper explica a escolars de Tàrrega en un taller com es treballa aquest material

12 març, 2014

El Museu de Vestits de Paper de Mollerussa va rebre ahir la visita d’una quarantena d’alumnes de l’escola Jacint Verdaguer de Tàrrega, seguint amb la programació anual de visites de diferents centres escolars que demanen conèixer l’espai museogràfic i realitzar tallers relacionats amb la manipulació del paper per a finalitats artístiques.

Els alumnes van visitar primer les tres plantes que acullen l’exposició de prop d’un centenar de peces organitzades en funció de les diferents categories que conformen el Concurs Nacional de Vestits de Paper, que enguany tindrà lloc el 13 de desembre, i posteriorment van participar d’un taller de manualitats fetes en paper.

L’Ajuntament comença dijous els actes per celebrar el Tricentenari amb la xerrada de Joaquim Albareda

11 març, 2014

L’Ajuntament de Mollerussa inicia aquest dijous a les 9 del vespre al Teatre L’Amistat als actes de commemoració del Tricentenari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes de Felip V amb la conferència Les raons de la resistència de 1714 a càrrec de Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la mateixa universitat. A l’acte també es faran diferents apunts d’història de Mollerussa que contextualitzin com es vivia a la ciutat en aquella època.
La següent xerrada que formarà part del cicle tindrà lloc el 10 d’abril quan el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Josep Maria Solé i Sabaté, parlarà des de la seva vessant d’historiador sobre Catalunya: 1714-2014. El cicle el clourà el 8 de maig Jaume Barrull, professor titular d’història contemporània a la Universitat de Lleida, amb una xerrada que porta per títol L’11 de setembre: entre la memòria històrica i la construcció nacional.
A banda d’aquest cicle de xerrades, la commemoració es completarà amb la representació teatral El setge de Lleida 1707, a càrrec del Teatre de Butxaca i Quartana, que tindrà lloc el 5 d’abril i que també forma part de la programació del Teatre L’Amistat. Així mateix i dins el Saló del Llibre Infantil i Juvenil que tindrà lloc a finals d’abril, es podrà admirar l’exposició de les il•lustracions originals fetes per Ignasi Blanch per al llibre de Jordi Sierra Fabra titulat 1714.
La recreació d’un campament dels soldats catalans que durant la Guerra de Successió van defensar els drets, les llibertats i les institucions de Catalunya serà un altre dels plats forts de la celebració, una recreació que faran el 14 de juny a la plaça de Manuel Bertrand els membres de l’associació cultural Miquelets de Catalunya nascuda amb l’objectiu de fer reviure i honorar els soldats que van participar en la guerra. Aquesta actuació es completarà amb el concert d’Els Bandafesta, una formació que porta més de 30 anys dedicada al món de la música amb un especial aprofundiment en la tradicional catalana.