Patrimoni Perdut

 

CAL CASTELLÓ DEL VI

SEGLE XX

C/ Jaume II (Actualment C/ Ferrer i Busquets, 9)

Edifici modernista bastit entre 1905-1915, avui derruït, Cal Castelló del Vi era una esplèndida casa de maons que hi havia al carrer Jaume II, la façana de la qual gaudia d’una interessant decoració estucada, amb obertures voltades amb pedra o maó. L’any 2001 fou derruïda, i en el seu lloc s’hi fa un supermercat. Una altra pèrdua pel  patrimoni de Mollerussa.

Per saber-ne més…

YEGUAS GASSÓ, Joan. Mollerussa. Valls: Edicions Cossetània. Col·lecció La Creu de Terme, 2003. (Pàg. 75

VILLA MERCEDES

SEGLE XIX

Av. de la Generalitat  (Patrimoni civil desaparegut)

Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, situat a l’actual Avinguda de la Generalitat ( antic carrer Wilson i més tard Avenida del Generalisimo) davant  la plaça de l’estació del ferrocarril. Casa construïda l’any 1821  i propietat del pare del terratinent Joan Gabernet, passaria a mans d’una companyia de Barcelona i, finalment, l’adquiriria Antonio Simó. En temps de la Guerra Civil aquest edifici s’utilitzà com a seu central dels republicans de la vila. Abans del seu enderroc es van fer gestions per ubicar-hi l’arxiu municipal, però l’estructura de la casa no reunia les condicions de seguretat mínimes. Es va decidir enderrocar l’edifici  i la tanca que l’envoltava l’any 1983, construint a la gran esplanada de ciment resultant que va ocupar el lloc, i que durant més de cent anys llargs es trobava la magnífica casa i el seu jardí, un rentador de cotxes en primera instància, i l’ edifici d’oficines que hi ha actualment. En definitiva, un cop més,  una gran pèrdua pel patrimoni de Mollerussa.

 Font fotogràfica:

Foto Thomas, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.

Pàgina web: Fotos de Catalunya

http://www.fotosdecatalunya.cat/lleida/mollerusa/mollerussa-placa-de-lestacio-2

Per saber-ne més: 

CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Àngel. POLO SILVESTRE, Miquel. RIPOLL BALLESTÉ, Josep. Història gràfica de Mollerussa. Mollerussa: Ajuntament de Mollerussa,2004. Pàg. 159.

GASSIÓ i MÓNICO, Ramon. Conèixer Mollerussa. Borges Blanques: Ramon Gasió SCP, 2004. Pàg. 41.

YEGUAS GASSÓ, Joan. Mollerussa. Valls: Edicions Cossetània. Col·lecció La Creu de Terme, 2003. Pàg. 32.

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME

SEGLE XVII. Gòtic

Plaça de l’Ajuntament (Patrimoni religiós desaparegut)

Molts autors han considerat que l’antiga església parroquial de Mollerussa era modesta, i alguns han afirmat que es tractava d’una fàbrica d’estil gòtic reformada en el segle XIX. Davant les fotografies (Fons fotogràfic Salvany. Biblioteca de Catalunya) conservades de la primera meitat del segle XX, observem una obra que havia tingut diferents moments constructius. En algunes d’elles podem  apreciar  a la part esquerra de l’edifici el que va ser el cementiri de la població. En els trams més propers a la porta d’entrada hi havia elements gòtics tardans, que possiblement datarien del XVII, com ara els arcs de la nau central, les mènsules i capitells, o la mateixa porta d’entrada. Des dels seus inicis el temple fou dedicat a Sant Jaume. L’autoria del temple es desconeguda pero sabem que el campanar fou contractat el 25 de febrer de 1739 per Gabriel Semis mestre de cases de Balaguer. Tenim notícies de la primera visita pastoral a l’any 1331. L’església estava situada on avui hi trobem l’edifici de l’ajuntament. Durant la Guerra Civil, entre 1936 i 1939, l’antiga església parroquial de Mollerussa havia estat ensorrada en la seva major part, amb la finalitat de destinar el solar a plaça pública, i només n’havia quedat dempeus una petita part, sense poder atendre les necessitats de culte de la població, per la qual cosa fou definitivament derruïda l’any 1957, tot i que  l’església nova s’havia començat l’any 1949 i s’inaugurà l’any 1952.

Per saber-ne més:Art en perill. UAB. http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/mollerussa-església-parroquial-de-sant-jaume

Yeguas i Gassó, Joan. “Mollerussa”. Col·lecció La creu del terme. Ed. Cossetània. Valls 2003.

Rebolledo, Francesc. “Personatges i Història de Mollerussa  a través dels seus carrers”. Aj. de Mollerussa, 1996.

CASA FORTA

SEGLE XVIII

 C/ Ferrer i Busquets, 29 (actualment hi ha l’Església Parroquial de Sant Jaume) 

La Casa Forta era un dels edificis més antics de Mollerussa, fou enderrocada a l’octubre de 1954 per ampliar l’antiga carretera N-II i donar pas a l’escalinata de l’església nova. Segons Francesc Rebolledo, havia estat l’antic castell o casalici del senyor de Mollerussa. Tot i que Feliu Monfort parla de què la construcció es trobava en peu el 1516, en mal estat el 1603, i enrunada el 1624.
Segons una notícia del 1848, s’esmenta una torre a la població i després la Casa Forta, aixó ens fa pensar que no hi hauria relació entre les dues construccions. D’acord amb els estudis realitzats per Polo Silvestre, la casa que va arribar fins al segle XX fou bastida entre 1733 i 1734, ja des d’un inici per ser un hostal.

Segons explica Gaspar Feliu en la introducció de la “Història gràfica de Mollerussa”, es creu que des del segle XIII, a Mollerussa, ja hi havia un hostal. Cap al segle XVII, i pot ser molt abans, l’hostal era una concessió municipal que el poble arrendava al millor postor i que per tant anava variant de cases Al 1720, a Mollerussa hi havia la casa del comú que servia a la vegada de lloc de reunió de les autoritats municipals i d’hostal.

L’hostal, elevat cap al 1733 a la categoria de casa de postes (punt de canvi de les cavalleries de les diligències), va passar en algun moment posterior a la Casa Forta, que devia ser comprada pel poble amb aquesta finalitat. Per un document del temps de la guerra del Francès sabem que l’hostal feia a la vegada de tenda i que l’hostaler estava obligat a estar proveït dels productes de consum més corrent, de bacallar a fil d’empalomar. El 1860 convivien a la Casa Forta l’hostal amb la posta, les escoles de nens i nenes i el telègraf òptic, situat a la teulada. De l’hostal s’han conservat dos noms, “hostal de la Trilla” i “hostal de Santiago”. Al segle XIX es va construït a la carretera, fora de l’antic clos del poble”l’Hostal de Cal Met” amplíssima i per l’època magnífica construcció que es mantenia encara perillosament en peu als anys cinquanta del segle XX.

Es possible que la construcció d’aquest darrere hostal tingués a veure amb la venda de la Casa Forta, desamortitzada com tots els bens municipals que no fossin l’edifici de l’ajuntament. És l’explicació més fàcil per entendre que al 1861 la casa forta passés a mans privades i fos comprada més tard per la societat Canal d’Urgell, que al 1911 el vengué al poble per dedicar-lo ara a “Casa de la Vila”, funció que va complir del 1911 fins al seu enderroc el 1954.

Així doncs, sembla ser que la casa en els seus orígens, va ser construïda  per l’Estat, ja que la primera compra que figura al Registro Mercantil, per  valor de 30.000 rals, datava de l’octubre de 1861.  El 16 de març de 1872 Valentí Labany ven  l’edifici a Federico Vallet Piqué de Servià (Barcelona), per 3.000 pessetes. Al 9  març de 1876, Federico Vallet la ven a Canal d’Urgell,  S. A. representada per  Domingo Cardenal Gandasegui, per 6.250 pessetes. Finalment,  Josep Martí Eroles, cap d’explotació de  Canal Urgell ven, degudament autoritzat, la casa i l’hort annex a l’Ajuntament de Mollerussa per un import de 30.000 pessetes. Al 4 de maig de 1911 l’operació fou legitimada pel notari Segismunt Verdaguer. Fins al 1951 fou seu de la corporació municipal.

Al 25 de setembre de 1954 s’inicia l’enderrocament. En un reportatge al diari La Mañana, es diu que l’edifici tenia 220 anys d’existència  que en temps molt llunyans havia servit d’allotjament de pelegrins i traginers. Així ho testimoniava una inscripció gravada que deia : Hostal de Santiago, de Mollerussa i al centre hi havia , ben tallada, l’imatge eqüestre del Sant Patró d’Espanya.  Es tractava d’un casalot de tàpia, amb pedres a les cantonades i a les obertures i sense massa caràcters artístics, llevat d’una llinda on hi havia la imatge eqüestre de Sant Jaume.

Fonts fotogràfiques extretes de: 

CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Àngel. POLO SILVESTRE, Miquel. RIPOLL BALLESTÉ, Josep. Història gràfica de Mollerussa. Ajuntament de

Mollerussa,2004. Pàg. 72, 77 i 78.  Fotografies de Rosalia Calvet, M. Mercè Pujol i Fotografia Calafell

Per saber-ne més:

BADIA I VILÀ, Tomàs. Mollerussa detalls per a una història. Barcelona: Escola gràfica Salesiana, 1976

CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Àngel. POLO SILVESTRE, Miquel. RIPOLL BALLESTÉ, Josep. Història gràfica de Mollerussa. Ajuntament de Mollerussa,2004.

POLO SILVESTRE, Miquel. Mollerussa. De lloc petit a poble (1889-1938). Mollerussa: Ajuntament de Mollerussa, 1997 .

POLO SILVESTRE, Miquel. Mollerussa. De poble a ciutat 1939-1988. Mollerussa: Ajuntament de Mollerussa, 1995 .

REBOLLEDO, Francesc. Personatges i història de Mollerussa a través dels seus carrers. Ajuntament de Mollerussa. Mollerussa. 1996

YEGUAS GASSÓ, Joan. Mollerussa. Valls: Edicions Cossetània. Col·lecció La Creu de Terme, 2003.

 

LA FORESTAL D’URGELL

SEGLE XIX

Av. del Canal (Patrimoni industrial desaparegut)

La Forestal d’Urgell va ser una fàbrica de manipulació de paper. Constava d’un conjunt de naus, amb edifici per oficines i casa vivenda dels propietaris. Originàriament, hi havia una sola nau, construïda l’any 1890. En la fotografia de l’any 1975 realitzada per Fotografia Valls,  podem veure una panoràmica aèria de La Forestal d’Urgell, amb tot el complex industrial i amb la 3a. Sèquia Principal del Canal d’Urgell. Els xalets dels directius i una munió de cases i pisos per als treballadors.

 

La Forestal d’Urgell fou fundada com a Societat Anònima el 15 de març de 1890. A partir d’aquesta data, la societat anà ampliant llur capital i es construïren nous edificis. Ha estat un dels puntals econòmics de Mollerussa fins que l’any 1980 es presentà en suspensió de pagaments. Des de llavors la fàbrica restà tancada. A partir del mes de febrer de 1980, data en que l’empresa feu suspensió de pagament començà l’enderrocament dels edificis, el qual finalitzà el mes de setembre del mateix any. Ha restat en peu el xalet del propietari (el qual formava part del conjunt), les oficines noves (actualment seu del Centre Mèdic Pla d’Urgell) i cinc naus (una és propietat privada i les restants de propietat municipal). En l’actualitat les naus acullen els edeveniments firals organitzats per Fira de Mollerussa i altres d’esportius i culturals. La resta d’edificis es van enderrocar i el sòl s’ha convertit en terreny urbanitzable.

Als inicis, La Forestal compaginava la fabricació de cartonatges amb l’elaboració de licors destinats preferentment a l’illa de Cuba, activitat que cessà l’any 1902, amb la pèrdua espanyola de les possessions d’ultramar. La fusta, matèria prima per a la fabricació de cartró arriba mitjançant el traçat del Canal d’Urgell fins les comportes del lloc anomenat el collet, dins del terme municipal de les Borges Blanques i unes cent parelles de bous procedents de Mollerussa, trasllada la pasta al seu destí.
La superfície del complex industrial era de 102.238mi per al seu desenvolupament i servei comptava amb uns 300 treballadors (directius,tècnics, administratius i obrers). Durant molts anys, una gran part de les famílies de Mollerussa estaven directament o indirectament relacionades amb la “fabrica de cartró”, nom col·loquial amb què es coneixia la indústria. I el cessament de la seva activitat el 7 de setembre de 1980 representà un cop molt fort per al municipi.

En la fotografia anterior de l’any 1953 de Serafina Gomà Serret, veiem la
màquina contínua emprada per a la fabricació del cartró i on la seva producció arribava a 20 tones diàries.

Si busquem en el sac dels records, encara conservem en la nostra memòria la majestuosa xemeneia traient fum, tant de dia com de nit, i encara ara, podem escoltar de forma nítida el so de la sirena de la fàbrica marcant l’ inici de cada jornada  que es sentia des de qualsevol indret de la ciutat. Va ser una gran pèrdua per a tots els mollerussencs i mollerussenques que no es conservés la xemeneia i altres edificis de La Forestal,  com a únic patrimoni industrial noucentista, i donar-li nous usos pel gaudi de les futures generacions.

Per saber-ne més:

CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Àngel. POLO SILVESTRE, Miquel. RIPOLL BALLESTÉ, Josep. Història gràfica de Mollerussa. Mollerussa: Ajuntament de Mollerussa,2004. Pàg. 410-421 .

SOLSONA HUGUET, EsterLa Forestal d’Urgell S.A. XII Premi Comarcal de Treballs de Recerca. Maig 2012.

REBOLLEDO BONJOCH, Francesc.  Una visió de Mollerussa a l’any 1926  a través d’un número especial de la “Veu de Catalunya” del 9 de setembre de 1926.  2012

PATRIMONI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Patmapa.gencat.cat . La Forestal d’Urgell

Fonts fotogràfiques: 

CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Àngel. POLO SILVESTRE, Miquel. RIPOLL BALLESTÉ, Josep. Història gràfica de Mollerussa. Mollerussa: Ajuntament de Mollerussa,2004. Pàg. 410-421.